Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador  1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana  1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los   trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de de Barcelona, on es llicencià el 1953 Es traslladà als EUA, on amplià estudis a la Georgetown University de Washington 1956 i a la MacGill University de Mont-real Dedicat principalment a l’estudi de la patologia de l’aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i fou cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d’on impulsà el desenvolupament de la cirurgia cardíaca  Treballà al St Mary's Hospital de Nova Jersey 1956-57, al Prince George's…

Creat per la Seguretat Social s’inaugurà amb el nom de Residència Sanitària General Moscardo Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, entrà a formar part de l’Institut Català de la Salut i està previst que al final del 2012 es transformi en empresa pública vinculada a la mateixa institució És hospital universtari des del 1995 El 2002 s’hi inaugurà l’Hospital de Dia Oncohematològic, unitat gestionada per la Direcció Clínica d’Hematologia - Oncologia - Radioteràpia - Palliatius, que portava un any en funcionament i que fou la primera a constituir-se en l’àmbit de l’Institut Català de…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o…