Resultats de la cerca

Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el  Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997,…

Doctorat en psiquiatria 1947, fou director del Dispensari de Psiquiatria de Còrdova 1949-87 i catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la mateixa ciutat des del 1983 Jubilat el 1987, actualment és professor emèrit de l’Escola Andalusa de Salut Pública i director de la Fundació Aula Castilla del Pino, creada el 1993 per promocionar la psiquiatria i que també assumeix la funció d’Institut d’Investigació Psicopatològica Ha publicat més de 30 obres sobre psiquiatria, entre les quals destaquen Fundamentos de antropología dialéctica 1969, La incomunicación 1970,…

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825

Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848,…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de…

Creat el 1972 per la Seguretat Social, actualment pertany a l’Institut Català de la Salut És un dels 5 hospitals que hi ha a Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, cosa que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia, com poden ser els que requereixen cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, neurocirurgia o transplantaments Disposa De totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte la pediatria i l’obstetrícia Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a la Universitat de Barcelona En l’àmbit de la…

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…