Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Boehringer Ingelheim
Medicina
Empresa farmacèutica alemanya.
Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i…
Antoni Capdevila i Gili
Biologia
Història
Medicina
Metge, naturalista i erudit.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…
Fèlix Pizcueta i Gallel
Història
Literatura
Política
Medicina
Periodisme
Escriptor i polític.
Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un…
,
Carles Margarit i Creixell
Medicina
Metge cirurgià hepatòleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica HBP al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center Nova York El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988 amplià als…
Lluís Roca i Florejachs

Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador 1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…
,
Dolors Aleu i Riera

Dolors Aleu i Riera
CC0
Medicina
Metgessa.
Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882…
Joan Baptista Peset i Vidal
Medicina
Historiografia catalana
Metge i historiador de la medicina.
Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la…
,