Resultats de la cerca

Les maniobres bàsiques tenen l’objectiu de mantenir permeable la via aèria —cosa que hom aconsegueix ventilant artificialment el malalt per exemple, mitjançant el boca a boca— i una pressió sanguínia mínima —mitjançant compressió de la caixa toràcica— per tal que la perfusió cerebral sigui suficient Altres maniobres més sofisticades requereixen l’administració de medicaments i l’ús d’aparells, i només poden ésser efectuades a l’hospital per part de personal especialitzat

En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista…

Situa la seva activitat en una àrea específica de l’hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva UVI, especialment concebuda i dotada dels mitjans materials per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atesa per especialistes en medicina intensiva Els seus orígens se situen en la creació d’unitats d’infermeria amb atenció especial en la recuperació postquirúrgica dels malalts, establertes per Hopkins 1923 i Kirschner 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, per a millorar l’aprofitament dels recursos…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

El Nobel de medicina guardona la immunoteràpia en càncer Els premis Nobel de medicina 2018, Tasuku Honjo i James P Allison, durant una conferència de premsa el mes de desembre © Bengt Nyman James P Allison i Tasuku Honjo van ser guardonats amb el premi Nobel de medicina del 2018 pels seus descobriments crucials per a aconseguir la immunoteràpia en càncer és a dir, que les cèllules del sistema immunitari reconeguin millor les tumorals i puguin activar-hi mecanismes en contra Allison va desenvolupar en el seu laboratori de la Universitat de Califòrnia a Berkeley un anticòs contra la proteïna…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…