Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental…
Josep Miquel Guàrdia i Bagur
Història
Medicina
Metge i erudit.
Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit S'establí a París, on es doctorà en lletres Collaborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858, Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès 1864, La médecine à travers les siècles 1865, altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque 1868 En collaboració amb J Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine 1876, que introduí a França els darrers progressos de la filologia històrica i…
Lluís Alcanyís
Medicina
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i poeta.
Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…
,
Llibre del Cànon de medicina

Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…
, ,
hospital

Hospital
© Dreamstime.com
Medicina
Establiment destinat a proporcionar a la població una assistència medicosanitària completa, tant curativa com preventiva, els serveis del qual arriben fins a l’àmbit familiar, i que sovint és també un centre de formació de personal sanitari i d’investigació.
Per la missió curativa li pertoca de tractar els pacients, bé en atenció ambulatòria, bé en internament, i ha de dur a terme i orientar llur rehabilitació física, mental i social Per la missió preventiva li correspon de descobrir la malaltia en fase presimptomàtica, diagnosticar i valorar les anomalies de la salut pública d’una zona determinada i donar als habitants normes per a prevenir malalties i incapacitats i ensenyar-los a aplicar-les Així, doncs, l’ acció medicosocial de l’hospital ha d’incidir sobre l’individu, la família i la societat, ha d’orientar l’educació sanitària del poble i…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…