Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
punt de bola
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130 °C, en què el xarop agafa forma de bola quan s’agafa, amb els dits, d’una cullera que s’ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix la bola és de consistència tova i s’aixafa fàcilment amb els dits i punt de bola fort la bola és compacta i costa d’aixafar amb els dits Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi el punt de bola mitjà
fondue
'fondue’ de formatge
(CC0)
Gastronomia
Plat d’origen suís a base de formatges gruyère i emmental, que hom fon lentament en un cassó, acompanyats de vi blanc i aromatitzats amb kirsch.
Quan el formatge adquireix una consistència cremosa hom hi suca trossets de pa clavats a l’extrem d’una forquilla llarga joc de fondue També és anomenada fondue de formatge o fondue savoiana
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els…
lligar-se
Gastronomia
Unir-se, els ingredients d’una salsa, de manera que la salsa adquireixi una certa consistència.
lligar
Gastronomia
Fer que els ingredients (d’una salsa) s’uneixin de manera que adquireixi una certa consistència.
guacamole
Guacamole
Thomas Ba. (CC BY-NC 2.0)
Gastronomia
Preparat culinari de consistència més o menys pastosa elaborat amb una base d’alvocat, capolat o aixafat, a la qual s’afegeix ceba, tomàquet, xili verd i espècies, típic de Mèxic i de l’Amèrica Central.
risotto
Gastronomia
Plat elaborat amb arròs ric en midó, típic de la cuina italiana, que es pot acompanyar de diversos ingredients i que es cou incorporant-hi successivament petites quantitats de brou, fins que l’arròs l’absorbeix del tot i pren una consistència cremosa.
salsa
Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…