Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
cable

cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el…
cable antirotatori
Tecnologia
Cable emprat a les mines per tal d’evitar la rotació de la càrrega que eleva.
Format per la reunió de diversos cables més petits, cargolats els uns en sentit contrari als altres
blondin
Tecnologia
Transportador aeri bicable de via única, proveït d’un mecanisme d’elevació de la càrrega, i que consisteix en un carro que es trasllada damunt un cable sostenidor i accionat per un cable tractor.
El carro sol ésser format per un bastiment rectangular metàllic disposat verticalment i proveït de quatre politges de gorja fonda les dues politges superiors per a grans càrregues n'hi ha més de dues roden damunt el cable sostenidor, i les dues inferiors guien el cable del mecanisme d’elevació El carro també és proveït d’unes politges que guien el cable tractor en el seu retorn El cable sostenidor , subjectat pels extrems —mitjançant un ancoratge en l’un i un contrapès que el tesa en l’altre— a dues torres metàlliques eventualment muntades…
grua

Grues al port de Barcelona
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons…
derrick
Tecnologia
Mena de grua emprada en treballs públics, descàrrega en molls, pedreres, etc, per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera (dragatges i moviment de terres), o d’un ganxo suspès d’un cable.
És compost, en general, d’una torre vertical mantinguda per arcs foragitants o per tirants, al peu de la qual hi ha articulada una ploma d’inclinació i orientació variables, la qual és sostinguda per un cable que passa pel capdamunt de la torre El derrick pot ésser fix o pot anar muntat sobre un vehicle de rodes o de cadenes, o sobre un dic flotant També pot ésser utilitzat com a dragalina i per a la batuda d’estaques i palplanxes
sonda
Tecnologia
Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.
Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la…
parallamps

parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
telecomandament
Tecnologia
Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc.
La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament
cercacables
Tecnologia
Aparell que hom utilitza per a detectar la presència i determinar la situació de cables (i també de tubs i canalitzacions metàl·liques) ocults en el sòl, una paret, un sostre, etc.
Els de tipus passiu basen el seu funcionament en el canvi de la freqüència d’oscillació d’un emissor d’alta freqüència de circuit magnètic obert quan hom aproxima la seva bobina a una massa metàllica Els de tipus actiu es basen en fer passar pel cable ocult un corrent d’alta freqüència el camp magnètic generat pel qual és detectat per una bobina d’inducció de gran sensibilitat