Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
combustió
Tecnologia
Temps del cicle d’un motor de combustió interna en què es produeix la combustió del carburant que, barrejat amb aire, hi ha a la cambra de combustió.
La calor de la combustió i els gasos produïts fan augmentar la pressió a l’interior de la cambra de combustió i la força que aquella origina sobre el pistó l’obliga a moure's En la combustió normal aquest augment de pressió és gradual, perquè la reacció es propaga a una velocitat no gaire gran Per a obtenir un millor rendiment, la pressió màxima hauria de coincidir amb el punt més alt de la trajectòria del pistó Això és aconseguit fent saltar la guspira en els motors d’encesa per guspira o començant la injecció en els motors d’encesa per compressió abans…
combustió submergida
Tecnologia
Sistema industrial emprat per a escalfar o concentrar grans masses de líquids.
Consisteix a cremar directament en el si del fluid una mescla d’aire amb un combustible gasós Els productes de la combustió travessen el líquid en forma de petites bombolles diàmetre mitjà estimat en 0,016 cm i cada una d’elles actua de bescanviador de calor Té les principals aplicacions en el cas de líquids molt viscosos, solucions corrosives i quan el contingut de sòlids és molt elevat
cambra de combustió
Tecnologia
Recinte d’un motor
on és efectuada la combustió.
En els motors alternatius ocupa el volum del cilindre comprès entre la culata i el pistó situat al punt mort superior En els d’encesa per guspira, la seva forma és determinada per la necessitat d’obtenir una bona turbulència i pel fet d’evitar al màxim el perill de detonació mitjançant el refredament de la part de mescla més allunyada de la bugia i la disposició adequada d’aquesta a la cambra, generalment prop de la vàlvula d’escapament La forma de la cambra de combustió també depèn de la disposició de les vàlvules laterals o a la culata En els motors d’encesa per compressió la…
aire de combustió
Tecnologia
En els motors de reacció, part de l’aire aspirat, consumit en la combustió.
biela
Parts d’una biela de motor de combustió interna
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre.
Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix…
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic…
cicle d’Otto
Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió màximes i el…
encesa
Esquema del sistema d' encesa electrònica d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció d’iniciar la combustió de la mescla carburant en els motors de combustió.
Són emprats diversos sistemes d’encesa En el sistema d' encesa per bateria , el dispositiu consta d’una bateria d’acumuladors que alimenta el circuit primari de baixa tensió format per l’enrotllament primari d’una bobina d’inducció, el condensador i el ruptor En obrir sobtadament el circuit primari per mitjà del ruptor es produeix en el secundari de la bobina una tensió elevada de 5 000 a 10 000 volts Perquè la caiguda d’intensitat sigui més ràpida i alhora per evitar que salti una guspira entre els borns del ruptor, hom hi connecta, en parallel, un condensador La tensió secundària induïda és…
expansió
Tecnologia
Augment de volum que acompanya la combustió en el tercer temps del cicle d’un motor de combustió interna.
La força de l’expansió dels gasos produïts en la combustió és la que obliga el pistó a moure's efectuant el treball útil del motor
turbocompressor
Principi de funcionament del turbocompressor en un motor diesel. Comprimint l'aire gràcies a l'energia tèrmica dels gasos de combustió, és possible de cremar més carburant en cada cicle del motor, i d'augmentar, doncs, la potència
Tecnologia
Dispositiu auxiliar utilitzat en els motors tèrmics sobrealimentats.
La seva funció és comprimir mitjançant un compressor axial l’aire o la mescla combustible amb què hom alimenta les cambres de combustió de cada cilindre, tot aprofitant l’impuls que els gasos d’escapament del propi motor procuren a una turbina muntada sobre el mateix eix que el del compressor