Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
robot industrial
Tecnologia
Robot manipulador que pot posicionar i orientar materials, peces, eines o dispositius especials per a l’execució de tasques diverses en les diferents etapes de la producció industrial.
Els robots industrials clàssics tenen tres graus de mobilitat i, en funció de l’espai de treball que generen, es classifiquen en robots cartesians , quan aquest espai té forma cúbica, robots cilíndrics , quan generen un espai cilíndric, robots polars , si el generen en forma de cúpula, i robots de braç articulat quan el seu espai de treball no té una forma definida Els robots industrials considerats no clàssics tenen més de tres graus de llibertat Cal destacar el robot industrial antropomòrfic , capaç de generar un espai de treball gairebé esfèric, i el robot SCARA , amb un…
engranatge

Diversos tipus d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…
impuls
Tecnologia
Donada una força F(t) que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T, magnitud definida per la fórmula I = ∫ T 0 F(t)dt
.
A partir de la segona llei de Newton hom obté que l’impuls és igual a l’increment del moment lineal o sia T = m v T - m v 0, on v és la velocitat de la partícula, resultat anomenat teorema de l’impuls En la dinàmica de les rotacions hom anomena impuls angular la magnitud I = ∫ T 0 M t dt , on M t és el moment resultant de les forces
cul d’ou
Tecnologia
Concavitat practicada en la superfície d’una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça.
macla
Tecnologia
Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
Hom anomena pla de macla el pla de separació de les dues zones en el qual es produeixen més fàcilment les deformacions del metall Les macles són produïdes per esforços mecànics macles mecàniques o bé apareixen en l’operació de recuita macles de recuita , sobretot quan el metall ha estat sotmès, prèviament, a esforços de deformació
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…