Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
junta d’estanqueïtat
Tecnologia
Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.
La junta pot ésser de goma natural o sintètica, cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular junta plana , de tor junta tòrica , de collarí de simple o doble llavi, d' estopada , etc, segons quines siguin les condicions de treball pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
teoria de models
Tecnologia
Teoria i tècnica de reproducció, a escala de laboratori, del comportament d’un sistema físic (d’un vaixell en la mar, del moviment de l’aire al voltant d’una aeronau, etc) emprades en l’estudi i en el disseny de sistemes (vaixells, avions, etc) que presenten grans dificultats en llur experimentació a escala real.
Per tal que el model de laboratori tingui un comportament idèntic al del model a escala real cal que el primer posseeixi una semblança geomètrica i dinàmica respecte al segon semblança En l’estudi del model de laboratori hom utilitza una sèrie de relacions entre diferents magnituds físiques que, per llur caràcter adimensional, permeten d’establir un parallelisme amb el model real Les més emprades són el nombre de Reynolds per al moviment de fluids viscosos, el nombre de Froude relació entre la força de la gravetat i la força d’inèrcia per a l’estudi de fluids amb superfície lliure, el nombre…
equilibri estàtic
Tecnologia
Estat d’un cos sotmès a un sistema de forces que compleixen els principis de l’estàtica.
Pot ésser estable , si en separar el cos de la posició inicial el sistema de forces a què és sotmès el torna a la posició primitiva, inestable , si el cos no recupera la posició inicial, sinó que passa a una altra posició d’equilibri més estable, i indiferent , si el cos resta en equilibri en qualsevol posició En l’equilibri estable, el centre de gravetat del cos resta per sota del punt de suspensió de la base de sustentació en l’inestable, resta per damunt, i en l’indiferent, coincideixen Finalment, l’ equilibri metaestable es produeix quan l’estat d’equilibri és estable per a petites…
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric, i…
màquina simple
Tecnologia
Màquina estàtica que serveix per a equilibrar una força (resistència) amb una altra (potència) a través d’un element mecànic amb un punt fix (anomenat punt de suport).
Hom les classifica en tres gèneres, segons que el punt de suport sigui situat entre els punts d’aplicació de la potència i de la resistència primer gènere, al costat del punt de resistència segon gènere o al costat del punt de potència tercer gènere La llei d’equilibri d’aquestes màquines relaciona les intensitats de la potència P i de la resistència R amb les distàncies dels punts d’aplicació de la potència a i de la resistència b al punt de suport, segons la fórmula P a = R b Les principals màquines simples són la palanca , la politja i el torn
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
hiperestàtic | hiperestàtica
Tecnologia
Dit del cos sotmès a un sistema de forces del qual hom no pot determinar el diagrama d’equilibri pels sistemes de l’estàtica racional, puix que el nombre d’incògnites és superior al d’equacions.
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…