Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
termòstat
Tecnologia
Regulador que permet de mantenir sensiblement constant la temperatura de l’interior d’un recinte.
El termòstat consta d’un element termomètric i un òrgan de comanda L’element termomètric detecta les variacions de temperatura, mitjançant la dilatació d’un gas o d’un líquid o la deformació d’un metall, i acciona, pneumàticament, hidràulicament o elèctricament, l’òrgan de comanda, de manera que quan la temperatura és superior a la desitjada atura el forniment de calor i l’engega quan aquella és inferior a la desitjada
allargament de ruptura
Tecnologia
Valor de l’allargament a l’instant de produir-se la ruptura.
Quan aquesta s’ha produït, hom mesura la longitud final de la proveta i obté la dimensió de l’allargament sofert per la proveta assajada, que, generalment, és expressat en percentatge de la longitud inicial De manera general, l’allargament varia d’un material a un altre inversament a les càrregues de ruptura i als límits elàstics respectius Aquesta mesura normalitzada de l’allargament és una característica que dóna noció, per exemple, de la ductilitat i forjabilitat d’un metall i és exigida en el forniment de peces que requereixen unes condicions determinades de seguretat
bateria d’acumuladors
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Agrupament d’acumuladors de plom, i a vegades de ferroníquel, connectats en sèrie o en paral·lel.
Les bateries d’acumuladors són emprades en aquells casos en què cal disposar d’una considerable quantitat d’energia També han estat utilitzades en les xarxes industrials de corrent continu, i encara són emprades com a bateria tampó a les centrals telegràfiques i telefòniques i en dispositius industrials de control, vigilància, alarma, etc, en què cal disposar de corrent en cas de manca del forniment de la xarxa Actualment hom fabrica bateries completament estanques a base d’acumuladors Ni-Cd miniaturitzats, emprades especialment en aparells portàtils, on poden substituir amb…
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
cicle d’Otto
Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió…
ventilació
Tecnologia
Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.
La ventilació d’un local tancat té per finalitat la renovació total o parcial de l’aire que hi és contingut substituint l’aire viciat, ric en diòxid de carboni i altres gasos produïts per la respiració, la combustió, etc, per aire net i pot ésser natural o artificial La ventilació natural és l’aconseguida a través de les obertures, tals com finestres, portes, etc, quan aquestes són prou grans i romanen obertes el temps suficient Hom recorre a la ventilació artificial , anomenada també ventilació forçada , quan el local és molt gran, quan hi ha moltes persones, quan és interior, etc La…
xarxa de distribució
Tecnologia
Sistema de canalitzacions per a la conducció i el forniment de gas a l’usuari.
alimentació
Tecnologia
Forniment, a un motor de combustió interna, de l’aire i del combustible necessaris per al seu funcionament.
En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle dièsel l’alimentació es…
alimentador automàtic
Tecnologia
Alimentador que, connectat mitjançant un dispositiu apropiat a la màquina alimentada, és aturat i engegat segons les necessitats de forniment d’aquella.
dessalatge
Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…