Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
MUSES
Astronàutica
Primera nau japonesa enviada a la Lluna, llançada el gener del 1990.
Arribà al satèllit el mes de març Dintre la nau principal, que seguí una òrbita ellíptica, hi havia una sonda més petita, la qual entrà en òrbita al voltant de la Lluna L’objectiu principal era adquirir una major experiència per a missions següents La sèrie inclou actualment les sondes MUSES-A, anomenada originalment Hiten MUSES-B, que rebé primerament el nom d’HALCA, i MUSES-C, que ha estat rebatejada com Hayabusa Hayabusa fou llançada al maig del 2003 amb un coet M-5 El seu objectiu és 25143 Itokawa 1998 SF36, un asteroide que creua l’òrbita terrestre La sonda arribarà a l’asteroide durant…
Mars Polar Lander
Astronàutica
Sonda espacial llançada al gener del 1999 per a aterrar prop del pol nord de Mart.
La comunicació amb el satèllit es perdé durant el descens a la superfície marciana al desembre del 1999 El fracàs de la missió es degué amb tota probabilitat a un error en el sensor d’altitud, quan aquest ordenà l’aturada dels motors de frenada tot i que encara faltaven 36 m per a tocar la superfície de Mart El fracàs suposà un contratemps important per a la NASA, que al mes de setembre ja havia perdut la Mars Climate Orbiter
IML-1
Astronàutica
Primer d’una sèrie de laboratoris internacionals de microgravetat, transportat per la llançadora Discovery el gener del 1992.
Hi participen l’ESA, el CNES, l’Institut Alemany de Recerques Aeronàutiques i Espacials DLR, la NASA, la NASDA i la CSA
Stardust
Astronàutica
Sonda de la NASA que té com a objectiu recollir mostres i tornar-les a la Terra.
El seu llançament tingué lloc al 1999 El 2 de gener de 2004 la Stardust passà a 240 km del cometa Wild 2 Durant l’encontre la nau realitzà diverses fotografies i capturà partícules cometàries que portà fins a la Terra per a la seva anàlisi detallada Les primeres dades enviades per la nau mostraren que, contràriament al que hom creia, la coma del cometa no té una densitat de partícules uniforme, sinó que s’hi alternen zones molt denses amb d’altres pràcticament buides El 16 de gener de 2006 tornava a la Terra la càpsula de la sonda amb les mostres de pols del cometa…
Challenger

Els astronautes Story Musgrave (a l’esquerra) i Don Peterson a l’exterior de la llançadora Challenger el 7 d'abril de 1983
Nasa
Astronàutica
Nom de la segona llançadora nord-americana, la qual efectuà el seu primer vol el 4 d’abril de 1983.
En el seu desè llançament, el 28 de gener de 1986, explotà poc més d’un minut després d’enlairar-se des de Cap Kennedy A l’accident, que es produí per la formació de gel en algunes juntes, hi moriren els seus set tripulants El Challenger fou substituït sis anys després per l’Endeavour
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
Laboratori Internacional de Microgravetat
Astronàutica
Sèrie de laboratoris espacials destinats a l’estudi de les condicions de microgravetat.
L’objectiu del programa és l’estudi del comportament de diversos materials, com també la realització d’experiments en éssers vius sotmesos a condicions de microgravetat El programa és producte de la collaboració de les agències espacials europea, canadenca, japonesa i nord-americana L’IML-1 fou enviat a l’espai al gener del 1992, i l’IML-2 fou llançat al juliol del 1994
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
Shannon Lucid
Astronàutica
Astronauta nord-americana.
Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina
Andreu Ripoll i Montaner
Astronàutica
Enginyer aeroespacial.
De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…