Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mir

L’estació espacial Mir
Astronàutica
Estació espacial posada en òrbita per l’URSS el 20 de febrer de 1986 i destruïda el 23 de març de 2001.
En el seu moment, fou l’única estació permanent Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis 1998 Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la collaboració de la NASA,…
Privoda
Astronàutica
Últim mòdul acoblat a la Mir, que completa l’estació espacial russa.
S'hi uní a l’abril del 1996 Pesa 20 tones i conté diversos sistemes òptics d’observació de la Terra
Kvant
Astronàutica
Nom —que significa ‘quàntum’— dels mòduls especialitzats acoplats a l’estació orbital Mir
.
El Kvant-1 fou unit a l’estació el març del 1987 i es convertí en l’únic mòdul habitable d’observació astrofísica El seu pes és d’1 t El Kvant-2 , llançat el novembre del 1989, és un mòdul tecnològic destinat a augmentar la capacitat del conjunt Cinc mesos després, hom hi afegí el Kvant-3 —o Kristall— per a fabricar materials en microgravetat El Kvant-4 , dedicat a la teledetecció, ha d’ésser-hi acoplat properament i el Kvant-5 , per a estudis ecològics, era previst per al 1992
estació espacial

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
Shannon Lucid
Astronàutica
Astronauta nord-americana.
Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina
Sergej Konstantinovič Krikalev
Astronàutica
Cosmonauta rus.
Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
Sojuz

Sojuz TMA-03M (2012)
© NASA
Astronàutica
Sèrie de vehicles espacials tripulats (per un, dos o tres cosmonautes), llançats per l’URSS d’ençà del 1967 i per la Federació Russa des del 1992.
Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…
Atlantis

La nau Atlantis preparada per ser llançada a l’espai el 8 de juliol de 2011
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en…
Sal’ut
Astronàutica
Sèrie de petites estacions orbitals científiques o militars de l’URSS que, entre 1971 i 1986, foren col·locades en òrbita sense tripulació i algunes de les quals serviren posteriorment d’habitacle per als cosmonautes que hi arriben a bord dels Sojuz
.
La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…