Resultats de la cerca

Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials

El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya

L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al febrer del 1999 amb el llançament de l’Arabsat 3-A

Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en òrbita…

La primera de les missions del programa, Artemis I 2022, fou un vol no tripulat per posar a prova el coet Space Launch System SLS i la nau Orion en un viatge al voltant de la Lluna La següent missió, Artemis II , un vol tripulat del coet SLS i la nau Orion , s’enlairà l’1 d’abril de 2026 La missió, formada per quatre membres –Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover i Jeremy Hansen–, és la primera tripulada a la Lluna des del programa Apollo del 1972 Durant deu dies, la tripulació posà a prova els sistemes de suport vital d’ Orion i visità la cara oculta de la Lluna Mapa de la missió…

Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu predecessor,…

Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme el…

La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…

La sonda Kepler fou llançada el 6 de març de 2009 des del centre espacial Kennedy Florida, EUA Emplaçada en una òrbita heliocèntrica amb un període de 372,5 dies, dugué a terme les observacions per mitjà d’un fotòmetre acoblat a un telescopi de 0,95 m de diàmetre Aquestes observacions permeteren detectar petits planetes —similars a la Terra— mitjançant el mètode dels trànsits planetaris quan un planeta que orbita al voltant d’un estel s’interposa entre aquest estel i l’observador, la llum que arriba de l’estel disminueix lleugerament, i posa en evidència la presència del planeta…

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…