Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

El 2008 es proclamà campió d’Europa en la modalitat spinning embarcació, juntament amb Llorenç Roca Moreno

Amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima de Cubelles, assolí dues medalles d’or 2004, 2009, dues de plata 2006, 2007 i una de bronze 2005 en els Campionats d’Espanya de clubs Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal Es proclamà campió d’Espanya amb la selecció catalana 2009, amb la qual també guanyà tres medalles de plata 2010, 2011, 2012 i dues de bronze 2007, 2008 d’àmbit estatal El 2012 conquerí el Campionat d’Espanya de duos de l’especialitat

Desenvolupà la seva trajectòria al Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, amb el qual es proclamà campió 2000, 2008 i subcampió 1999, 2010 d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2007, una de plata 2010 i una de bronze 2012 en el Campionat d’Espanya

Ha competit amb diversos clubs catalans, guanyant medalles amb tots ells Assolí la categoria d’alta competició en les modalitats d’embarcació fondejada i mar-costa En aquesta darrera, es proclamà campió d’Espanya de clubs 1992, 1996, 1998, 2005 i subcampió mundial de clubs 1999, 2006 Com a individual, fou campió estatal 1990, 1992, 1997 en embarcació fondejada Forma part de les seleccions espanyola i catalana de totes dues modalitats, les quals ha capitanejat diversos cops Amb la primera, guanyà la Copa del Món 2012 i el Campionat del Món d’embarcació fondejada 2002, 2007 També fou subcampió…

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic