Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
Ravensbrück
Localitat
Camp de concentració
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, on hi hagué, del 1939 al 1945, un camp de concentració nazi per a dones.
N'hi foren deportades 115000, aproximadament, de totes les nacionalitats Moltes d’aquestes, especialment poloneses, foren utilitzades com a material per a experiències mèdiques
camp de Cotlliure
Camp de concentració
Camp de concentració especial o de càstig disposat el 1939 per les autoritats franceses al castell de Cotlliure (Rosselló), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39 considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig
camp d’Argelers
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja d’Argelers (Vallespir) pel govern francès els primers dies de febrer del 1939, destinat a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya els darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del 2015, el…
Ida Vitale

Ida Vitale
RTVE
literatura castellana
Poetessa uruguaiana.
Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…
Juan Eduardo Zúñiga Amaro
literatura castellana
Escriptor i traductor castellà.
Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…
Claudia Piñeiro
literatura castellana
Escriptora argentina.
Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…
María Luz Morales y Godoy
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora, periodista i crítica.
Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…
,
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina