Resultats de la cerca

La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres continuaren…

Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w…

Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren…

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…

Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué…

El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…