Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per…
psi
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec [Ψ ψ].
Consonant doble suma de labial π, β, φ més σ, com a signe numèric equival a 700 ψ’ o bé a 700 000 ,ψ
khi
Escriptura i paleografia
Nom de la vint-i-dosena lletra de l’alfabet grec [χ Χ].
Com a signe numèric equival a 600 χ’ o bé a 600 000 ,χ
escriptura japonesa
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua japonesa.
El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més sovint— és un sillabari d’…
sigma
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la divuitena lletra de l’alfabet grec, corresponent a la essa llatina.
Com a signe numèric equival a 200 σ, i 200 000 ,σ
quadrat | quadrada
Escriptura i paleografia
Dit de l’actual escriptura hebraica, no cursiva, derivada de l’arameu (alfabet hebraic).
omega
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-quatrena i darrera lletra de l’alfabet grec [ω Ω].
Com a signe numèric equival a 800 ω’ o bé a 800 000 ,ω
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
alefat
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt ordenat de les vint-i-dues consonants de l’alfabet hebreu.
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del s III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…