Resultats de la cerca

Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…

Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i italians

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia…

La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “…

Prescindint de les glosses cananeohebraiques en cuneïforme en les lletres de Tall al-Amārna, l’hebreu fou escrit en l’alfabet fenici de vint-i-dues consonants, algunes de les quals foren emprades de bon començament com a semivocals Només entre els segles IV i II aC hom començà d’adoptar l’escriptura anomenada quadrada, d’origen arameu Mentre a Qumran apareixen encara ambdues escriptures, la fenícia o paleohebraica ha estat conservada fins avui només entre els samaritans Per tal de preservar la lectura correcta de la Bíblia, els masoretes idearen vers els segles VI-…

Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva…

Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII

Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…

El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…

L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…