Resultats de la cerca

Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos

El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2

Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la…

N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les formes…

Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic —proper encara a l’escriptura jeroglífica— del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i…

Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat

Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…

En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la…

D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…