Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és…
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
alfabet siríac
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
escriptura xinesa
Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…