Resultats de la cerca

En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació…

És una superfície complexa que comprèn un espai entre el nivell de la marea alta i el de la baixa, una zona litoral superior a la vora de la marea alta, però sota l’acció directa de l’aigua de la mar, i, finalment una part sempre submergida, sotmesa constantment a les accions erosives de les onades El litoral és dinàmic, tant per la constant erosió a què és sotmès com per les també constants regressions i transgressions marines que es succeeixen N'hi ha dos tipus els litorals d’acumulació, baixos i formats pels productes sedimentats de l’erosió marina —com les platges i els…

És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona…

El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors,…

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es…

Els límans són freqüents a les costes rectilínies, que faciliten que la mar aporti una gran quantitat de sorra

En pot resultar la divisió del riu en diversos braços o l’aparició d’illes, corbes i meandres Sol ésser notable en la part dels rius propera a la mar o en territoris de relleu senil