Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
mestre de seca
Numismàtica i sigil·lografia
Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
moneda calleresa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.
Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (s. IX-X) o de billó (del s. X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al s XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
croat
croat d’argent de Pere II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels s X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del s XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els síndics…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Des del segle XIII, moneda d’argent fi que apareix a molts llocs com a conseqüència de la reforma monetària portada a terme per Lluís IX de França, l’any 1266.
Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’…