Resultats de la cerca

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…

A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril

Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies

Després de la reforma calendari gregorià són anys de traspàs tots els anys civils múltiples de quatre que no acabin en dos zeros i també tots aquells que, acabats en dos zeros, tinguin el nombre que quedaria en treure els dos zeros finals divisibles per quatre Així, 1700, 1800, 1900, tot i ésser múltiples de 4, no foren de traspàs en canvi, ho fou l’any 2000 També és anomenat any bixest o any bissextil El dia de més dels anys de traspàs, anomenat  dia intercalar , s’afegeix al mes de febrer que passa a tenir, per tant, vint-i-nou dies

Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari,…

A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’…