Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba de buit…
vaporatge
Indústria tèxtil
Operació de vaporar un material tèxtil amb la finalitat d’humitejar-lo sense mullar-lo, d’esponjar-lo, de fixar-ne les condicions en un estat determinat (arrissatge, torsió, etc), de fixar-hi colorants (estampació, tintura), de provocar-hi reaccions (estampació, acabaments, aprests, etc), d’allisar els teixits sense donar-los lluentor (decatissatge), de facilitar l’encongiment natural per evitar l’encongiment en el seu ús final, etc.
Cal que el vapor sigui completament exempt d’aigua en estat líquid Per facilitar la penetració del vapor es pot fer un buit previ dintre el vaporador
Jordi-Germinal Vives i Roca
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país als deu anys ja freqüentava el Casal Català de Buenos Aires i s’hi integrà a…
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres màquines en què…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
cua de porc
Indústria tèxtil
Peça de filferro, porcellana o vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull, compost per unes espires de forma especial que permeten de posar i treure el fil sense enfilar-lo.
teler

Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…