Resultats de la cerca

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…

Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway…

Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…

Llicenciat 1970 en filologia espanyola i polonesa a la Universitat Eötvös Loránd ELTE de Budapest, aquell mateix any s’hi incorporà com a professor en el departament de polonès Des del 1977 i fins a la seva jubilació el 2008 fou professor del departament d’espanyol, des d’on t reballà per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes a Hongria A més, hi  introduí l’ensenyament del basc, fet que el convertí també en una figura universalment reconeguda de la filologia basca Fou un dels fundadors de la iberoromanística hongaresa És autor, amb Kálmán Faluba , del Diccionari català-hongarès…

Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de  Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…