Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Santa Maria de Vallverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
L’art romànic al Baix Llobregat
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Tres elements característics de la comarca del Baix Llobregat tingueren molta importància a l’alta edat mitjana En primer lloc, ésser una contrada de pas —la comarca s’organitza al voltant del curs baix del riu Llobregat—, en segon lloc ésser situada molt a prop de la ciutat de Barcelona i, en tercer lloc, amb relació a l’aspecte anterior, estendre’s al sud d’aquesta ciutat Durant els segles IX al XII, llarga època en la qual hi hagué una “marca” o frontera que partia…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
El marc històric del romànic d’Andorra
Art romànic
L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…
Conquesta i feudalització de les terres de l’Ebre (segles XII-XIII)
Art romànic
La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…
El marc històric del romànic de la Conca de Barberà
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…
La moneda del comtat d'Empúries
Art romànic
L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…
Els monuments romànics del Ripollès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué Mentre alguns dels edificis eclesiàstics del Ripollès, realitzats durant els segles IX-XIII i encara conservats, poden ésser inclosos entre les obres arquitectòniques més importants de Catalunya, els edificis civils i militars potser són menys espectaculars Evidentment, això no vol pas dir que no es fessin construccions en aquella època, sinó més aviat que, desgraciadament, de la major part resta ben poca cosa alguna paret mig…