Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Pont de Coll (Castellonroi)
Art romànic
Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda, sengles arcs fets…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…
Mare de Déu de l’Esperança de Claret, abans Santa Maria (Tremp)
Art romànic
Situació Finestra situada al mur de migdia, un dels pocs elements marcadament romànics que resten d’aquesta abandonada església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claret és situada al centre de l’abandonat poble de Claret, a uns 6 km de Tremp per la carretera de Fígols de la Conca Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 L’itinerari per a arribar a Claret és el mateix assenyalat en la monografia anterior JAA Història Tot i que el lloc de Claret és esmentat entre els anys 1099 i 1100, l’església parroquial de Santa Maria de Claret no apareix en la documentació fins l’any 1314, que…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que tant pot…
Castell d’Horta de Sant Joan
Art romànic
El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs anys després el…
Torre de Cogul (Àger)
Art romànic
Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…
Sant Sadurní (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la…
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…