Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Torre de Darnac o de Coma Darns (Brullà)
Art romànic
Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145,…
Castell de Canyà (Serra de Daró)
Art romànic
El castell de Canyà castellum de Cannia és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer Dalmau 1114-46, rebé el…
Castell de Conques (Isona)
Art romànic
Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de…
Castell d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó…
Sant Marçal (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de pins després s…
Sant Salvador de Pujol (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de Trudgarda, consten diverses…
Sant Pere de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Púbol és actualment al terme de la Pera El lloc de “ Púbol” és esmentat per primera vegada l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII, en la qual són confirmades les propietats del monestir de Sant Esteve de Banyoles en diversos indrets, entre els quals hi ha el de Púbol, a la vall de la Pera Aquesta església és esmentada l’any 1020, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe de Girona la fortalesa i l’església de Púbol amb les seves pertinences D’ençà de l’any 1065, en què el noble Gausfred Bastons de Cervià rebé del comte…
Casa forta de Puiglloret (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut…
Castell de Sudanell
Art romànic
Tot i que el topònim Sudanell sembla indicar un assentament d’origen musulmà i que surt esmentat al discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde com un nucli integrat dins de l’hipotètic territori de Lleida anterior a la conquesta de l’any 1149, la primera menció del castell de Sudanell és del 1187 Probablement, Sudanell es convertí en castell en reorganitzar-se aquest sector amb motiu de la construcció de la nova sèquia de Torres El 1187 Alfons I donà a Gueraua, esposa de Pere de Puigverd i filla de Guerau de Jorba —de la família Cervera— i Saurina, el castell de Sudanell en feu L…
Castell de Mont-roig (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…