Resultats de la cerca

Situació El que queda de Sant Jaume de Vilamontà, és dins el terme municipal de Manlleu, i es troba a mig aire del turó que hi ha al costat de ponent del mas de Sant Jaume Vell, que és a uns 800 m de l’ermita de Sant Jaume Nou Per arribar a aquesta darrera ermita s’ha d’agafar la carretera que de Manlleu va en direcció a Torelló, i aproximadament al punt quilomètric 2,100, es pren un trencall a mà dreta que hi mena Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 40,6 —y 52,9 31 TDG 406529 S’hi va per la carretera de Manlleu a Torelló A uns…

Situació La roca amb gravats és situada a la propietat del Mas Gili de Vilalleons Aquesta pedra és situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,6 —y 38,8 31 tdg 436388 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons A mà esquerra hi ha un camí carreter que mena al mas Gili un cop passada la casa i continuant pel mateix camí hi ha un trencall, a mà esquerra, a pocs metres del qual es troba la roca amb gravats ACR Gravats rupestres El suport de les figuracions el forma una roca, aproximadament d’un…

L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964 Segons EMorera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una villa romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell tanmateix, no es conserva cap…

Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut D’…

Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…

Situació Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir deMontserrat Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi Història Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme deMontserrat, propera a Santa Maria En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica Aviat fou donada al…

Situació Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén Mapa 33-11252 Situació 31TCG445884 Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre en…

Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que s’hi volia…

Situació Petita església que corona un pujol a l’extrem de la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, integrada dins l’eixample modern, és situada en un extrem del poble, al peu de la carretera que uneix Òdena amb la N-II, des d’on s’hi arriba fàcilment També s’hi pot anar des d’Igualada per la carretera de Manresa Cal demanar la clau al mossèn del poble o bé a l’ajuntament FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG872068 Història Aquest temple es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, no gaire lluny de l’església parroquial Les primeres notícies de l’església corresponen a…