Situació
Petita església que corona un pujol a l’extrem de la població.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església, integrada dins l’eixample modern, és situada en un extrem del poble, al peu de la carretera que uneix Òdena amb la N-II, des d’on s’hi arriba fàcilment. També s’hi pot anar des d’Igualada per la carretera de Manresa. Cal demanar la clau al mossèn del poble o bé a l’ajuntament. (FJM-AMB)
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG872068.
Història
Aquest temple es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, no gaire lluny de l’església parroquial. Les primeres notícies de l’església corresponen a l’any 1089, quan es jurà el testament del difunt Seniofred Adroer; el jurament es feu sobre l’altar de Sant Miquel, església que es trobava en el castell d’Òdena.
Actualment, després d’una bona restauració, l’església continua tenint culte, però de manera esporàdica. (ABC)
Església
Planta de la capella, restaurada fa pocs anys.
F. Junyent i A. Mazcuñán
És un edifici de nau única, rematada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant una arcada de mig punt eixida d’uns ressalts que, conjuntament amb l’arcada, fan la degradació entre tots dos cossos d’edifici.
La nau és coberta amb una volta de mig punt enguixada que no correspon a l’original, refeta diverses vegades, la qual, igual que l’actual, era reforçada amb dos arcs torals originats a partir d’uns ressalts encastats als murs perimetrals, que són resseguits superiorment per una cornisa d’on arrenca la volta. L’absis, per la seva banda, té una volta d’un quart d’esfera.
A l’inici del mur sud s’obre una fornícula on s’allotja una imatge de sant Miquel, titular de la capella. La jerarquització del presbiteri respecte a la nau es palesa mitjançant diferents nivells que s’escalonen fins a assolir l’alçada de l’absis que ocupa el nivell més elevat.
L’edifici rep llum a través de quatre finestres que es reparteixen a les tres façanes i al centre de l’absis. Tret de la de ponent, que és cruciforme, les altres són de doble esqueixada i són cobertes amb arcs de mig punt adovellats, alguns dels quals són afectats per les obres de restauració, ben patents en diversos trams de l’edifici, sobretot a les parts altes.
La porta s’obre al centre del mur sud. D’estructura simple, és rematada amb un arc de mig punt adovellat, sense acceptar cap més element compositiu.
Els paraments externs de la nau, que són totalment llisos, contrasten amb el parament de l’absis, que és ornat amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en grups de tres entre lesenes. Aquest contrast es torna a repetir a les teulades, per tal com la de la nau és de teules i la de l’absis de lloses. L’aparell ha estat fet a base de carreus de mides mitjanes, només escantonats, però disposats en filades horitzontals.
Aquest edifici, afectat només bàsicament per les obres de restauració, és romànic, iniciat segurament al final del segle XI i acabat, potser, al principi del següent, amb la conservació d’elements llombards a la capçalera, els quals, dins d’aquest àmbit, aniran desapareixent de mica en mica de les façanes.
L’estat de conservació de l’edifici és excel·lent, encara més després de les restauracions acabades l’any 1976, realitzades amb el patrocini de l’ajuntament i dels veïns del poble. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1969-79, núm. 3 453
- Junyent, 1975, pàg. 206
- Buron, 1980, pàg. 88