Resultats de la cerca

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…

La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la…

Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres cases que no…

Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua Petrarua Des del…

Situació Conjunt del castell pròpiament dit, situat a la part més alta del turó ECSA - JA Adell Vista aèria del castell de Llordà, on s’aprecia la seva excepcional situació ECSA - M Catalán El castell de Llordà és situat al cim d’un turó, que presenta importants cingleres pels costats nord, sud i est on acaba en una punta rocallosa, i davalla en un suau pendent cap a ponent, únic costat per on és accessible, i on es situen les defenses que abasten tot l’ample del turó, de cingle a cingle Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 Per a anar-hi cal situar-se al poble de Llordà, al qual s’accedeix per…

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita…

En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no fou el…

Entre el 1055 el 1098 el comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva esposa Valença infeudaren a Ermessenda de Santa Arada, el seu fill Oliver i Guillem, la batllia de l’església de Santa Maria de Senterada i els donaren l’església de Sant Genís de Bellera Entre les rendes receptos que els Santa Arada havien de rebre consten alguns censos en ordi, civada, fogasses i vi al terme del castell de Reguard El castell de Reguard fou commutat l’any 1064 pel comte Artau I de Pallars Sobirà al seu cosí Ramon V, definit dos anys més tard, i definitivament commutat al mateix Ramon V pel…

Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té…