Resultats de la cerca

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes condicions

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…

El lloc de Fenollet o Fonollet figura en el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, dins de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà d’aquest vescomtat El lloc era format per dues cases contigües, els drets d’alberga i salvaguarda eren de la vescomtessa de Castellbò, mentre que els altres censos es pagaven al comanador de Susterris “lo qual pretén que el dit lloch és seu” Segons el capbreu llevador de la comanda de Susterris del 1378, aquesta tenia el castell i vila de Fonollet, franc i quiti, amb els seus termes i drets, i hi tenia establerts 5 homes En aquest any s’hi…

La capella de Sant Maximí apareix com a dependent de l’església de Sallent l’any 1575, en què s’especifica que en cas que l’edifici no sigui reparat se’n prohibirà la utilització Actualment hom anomena Sant Maximí l’edifici de l’església de Sant Andreu, que en els darrers temps havia acollit la imatge d’aquell sant però s’ha d’especificar que amb anterioritat havien estat dos edificis diferents Sant Andreu era l’antiga església parroquial, centre eclesiàstic del terme, on hi havia el cementiri, fins a la seva substitució, l’any 1904, per Sant Salvador, que n’esdevingué la parròquia Així en la…

A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos documents del segle…

A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

En dos documents datats els anys 1088 i 1095 s’esmenta com a límit, pel N, del terme del castell de Gavarra, el lloc de Garseuda o Garsende , respectivament El topònim Galeuda apareix esmentat en el pariatge del 1278 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, el lloc de Galenda, de jurisdicció del vescomtat, era deshabitat No tenim notícies de l’església de Sant Marc, que l’any 1904 era annexa a la parròquia de Valldarques

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà El lloc de Kannellas és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere “in pavo Submontanione infra terminio de villa Cannellas, in loco que vocabulum est valle Itola …” Els altres esments que coneixem d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i no fan referència directa a la seva església així, l’esment, l’any…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de Cambrils, a la…