Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
Sant Joan de Rard (Bages de Rosselló)
Art romànic
Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any
Sant Joan Evangelista de Teulís
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis reforçat per contraforts ECSA - ARoura L’església parroquial de Sant Joan Evangelista centra el poble de Teulís, situat a la part septentrional del terme, als Aspres del Vallespir, al sud de Sant Marçal i al nord de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 30,6” N - Long 2° 37’ 49,2” E Hom hi arriba per la carretara N-618, que uneix Bulaternera amb els Banys d’Arles És a 14,5 km d’Arles Història Per un diploma del 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos, en el país pagus de Rosselló…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Castell de Cabrera (Maçanet de Cabrenys)
Art romànic
Situació Part inferior d’una torre quadrada, adossada a la muralla i situada damunt mateix del tall de l’espadat F Tur Les escasses restes del castell es drecen al cim d’un penyal rocós i de vessants rostos, situat al nord-est del terme de Maçanet, vora la carena, des d’on hi ha una bona panoràmica de les terres de la vall Mapa 219M781 Situació 31TDG808954 El camí més bo per arribar al castell —si hom no vol grimpar pels cingles— és el que porta de l’ermita de la Mare de Déu de les Salines al coll de Lli Venint de les Salines, 1 km abans d’arribar a aquest coll, al Pla de la Pastora, cal…
Castell de Cameles
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva…
Castell d’Oltrera (Argelers)
Art romànic
Situació Contrafort rocós de la serra de l’Albera, on es drecen les escasses ruïnes d’aquesta antiga fortalesa ECSA - Jamin Aspecte que ofereixen les ruïnes del recinte sobirà de la fortificació ECSA - B Cellerier És situat a 553 m d’altitud, damunt un contrafort de la serra de l’Albera, al límit amb el terme de Sureda al qual abans pertanyia i prop del llogaret de la Pava Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’accés més pràctic és la carretera que surt de Sureda i condueix a la capella ermitana dita Mare de Déu del Castell, distant un centenar de metres de les…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres…
El comtat de Rosselló als segles VIII i IX
Art romànic
Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina