Resultats de la cerca

Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al seu torn amb…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d'Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté La comarca de l’Anoia té actualment un interès especial, pel que fa al coneixement de l’arquitectura civil i militar catalana, per tres motius principals En primer lloc, atès que apareix com un bon mo del de territori organitzat en castells termenats, en part abans de l’any 1000 i,…

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja que es feu…

Situació Vista d’una de les escasses restes subsistents d’aquest desconegut edifici ECSA - J Bolòs Restes d’una construcció situades al mig d’un camp, actualment no treballat, al costat del riu Anoia, davant de Can Codorniu Mapa 35-16419 Situació 31TCF998887 Venint de Sant Sadurní d’Anoia, hem d’agafar la carretera d’Espiells Cal travessar el veïnat de cases de Can Catassús i seguir un camí de carro que surt a l’extrem oposat d’aquesta població, sense passar el riu Més enllà d’una resclosa i davant de Can Codorniu, hi ha un trencall a mà esquerra que mena al camp on…

Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant…

Bisbats i deganats Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell,…

S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní era…

El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…