Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Santa Magdalena de Conangle (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera exterior de l’església amb un absis trapezial, el qual porta a pensar en una construcció d’època pre-romànica G Llop El conjunt és situat dins la finca del mas de Salou, en el sector de migjorn del terme municipal de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,0 —y 47,2 31 TDG 440472 S’hi pot anar amb vehicle agafant la carretera que va de Vic a Roda de Ter Un cop sobrepassat l’indret anomenat La Creu de Roda, i just en començar a trobar les primeres cases de Roda de Ter,…
Castell de Lloret de Mar
Art romànic
Situació Vista aèria dels vestigis del castell de Lloret, molt restaurats, del castell, que es dreça sobre un penyasegat i correspon a l’esquema més clàssic de castell medieval TAVISA Al punt més alt d’un altell de 67 m d’altitud sobre el nivell del mar que separa la població de Lloret de la platja de Fenals hi ha les restes d’una fortificació medieval Des de la seva posició albirem perfectament a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions Mapa L39-14366 Situació 31TDG857160 Una de les possibles vies per…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…
Sant Julià de Canalda (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental L Prat Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda Mapa 292M781 Situació 31TCG776647 S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Castell de Cardona
Art romànic
Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…
Els jueus a Barcelona
Art romànic
Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…
Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a…
Castell de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…