Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Castell de Carcolze (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Restes de murs que configuren les bases d’una torre, coneguts avui dia com la Castellania ECSA – A Villaró En el poble de Castellnou de Carcolze, a sobre del turó que domina l’església i, per tant, al centre mateix de l’actual població, hi ha les restes d’un castell del final del segle XIV que dóna precisament nom al poble de Castellnou de Carcolze El castell que ens interessa, d’època romànica, podia molt bé estar situat sobre el mateix turó i tot l’aparell haver estat aprofitat per a la construcció gòtica posterior No obstant aquesta possibilitat, l’existència a pocs centenars de…
Santa Maria de les Sogues (Bellvís)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les turres de…
Vila medieval de Guissona
Art romànic
Situació Important vila que centra la plana del matix nom, al nord de la Segarra ECSA-Arxiu Ajuntament de Guissona La vila de Guissona, al nord de la comarca, centra la plana del mateix nom Els vestigis de les antigues muralles de la població són al sector nord del nucli antic Mapa 34-14 361 Situació 31TCG579275 Per a arribar a Guissona des de Cervera, cal prendre la carretera L-311 en direcció nord CPO Història Els orígens de la vila de Guissona s’han de relacionar amb l’antiga ciutat romana de Iesso , fundada en un indret on ja havia existit un poblament ibèric Es creu que la ciutat de…
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…
Sant Pere d’Ullastret
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…
L’escultura de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció Arran de les tasques de restauració del monument iniciades l’any 1950, la Seu Vella s’ha anat omplint de materials d’escultura arquitectònica i d’escultura en pedra, així com d’epigrafia, fragments tots ells que procedeixen dels diferents espais del monument i del qual es van desprendre durant la utilització d’aquest com a caserna militar * El nombre de fragments inventariats * ascendeix a 977 Un nombre determinat d’aquests formen part de l’edifici del segle XIII i es poden agrupar a partir de la seva procedència Capitell núm 44 Capitell procedent de l’ala est del claustre,…
Ciutat medieval de Manresa
Art romànic
La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…
Sant Miquel de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’edifici des del costat de llevant F Baltà L’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble d’aquest mateix nom són situats damunt un petit turó, 1 km a ponent de la vila de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TEG005448 El poble de Cruïlles es troba per la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva Des de Cruïlles surt un camí que porta a Sant Miquel de Cruïlles Continuant per la mateixa carretera, a 1,5 km aproximadament de Cruïlles, a mà esquerra, hi ha un altre camí curt que mena fins al reduït nucli de Sant Miquel, presidit per l’antic…
Castell de Llordà (Isona)
Art romànic
Situació Conjunt del castell pròpiament dit, situat a la part més alta del turó ECSA - JA Adell Vista aèria del castell de Llordà, on s’aprecia la seva excepcional situació ECSA - M Catalán El castell de Llordà és situat al cim d’un turó, que presenta importants cingleres pels costats nord, sud i est on acaba en una punta rocallosa, i davalla en un suau pendent cap a ponent, únic costat per on és accessible, i on es situen les defenses que abasten tot l’ample del turó, de cingle a cingle Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 Per a anar-hi cal situar-se al poble de Llordà, al qual s’accedeix per…
Economia de l’alta edat mitjana de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…