Introducció
Arran de les tasques de restauració del monument iniciades l’any 1950, la Seu Vella s’ha anat omplint de materials d’escultura arquitectònica i d’escultura en pedra, així com d’epigrafia, fragments tots ells que procedeixen dels diferents espais del monument i del qual es van desprendre durant la utilització d’aquest com a caserna militar(*). El nombre de fragments inventariats(*) ascendeix a 977. Un nombre determinat d’aquests formen part de l’edifici del segle XIII i es poden agrupar a partir de la seva procedència:
Capitell núm. 44
Capitell procedent de l’ala est del claustre, conservat a l’interior de la seu amb el núm. d’Inventari 44.
ECSA-M. Macià
- Procedència: ala est del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 41 × 37,5 × 20 cm
- Núm. d’inventari: 44
Capitell de pedra sorrenca compost de cimaci i collarí i que presenta tres cares decorades amb figuració. A l’angle del bloc es disposa Crist en Majestat dins la màndorla, portant el llibre a la mà esquerra i fent el signe de la benedicció amb la dreta. A cada un dels angles se situen els símbols tetramòrfics dels evangelistes, els quals porten un filacteri ratllat sense inscripció. A banda i banda de l’ametlla es disposa la Mare de Déu i sant Joan. Ambdues figures estan tractades amb un cànon llarg i estilitzat. La Mare de Déu porta nimbe circular perlejat. Al costat de sant Joan es representa una torre de carreus ben treballats i amb tres obertures d’arc de mig punt. L’espai que corre per damunt les figures està decorat per unes formes vegetals.
Aquest capitell prové de l’ala est del claustre i en concret d’una de les tres columnes bessones, amb la qual cosa s’ha de relacionar estilísticament amb el taller tolosà que l’últim terç del segle XIII va decorar l’ala est del claustre(*). Està emparentat estilísticament i quant a procedència amb els fragments núm. inv. 45, 46, 47 i 50.
Fragment de capitell núm. 45
Fragment de capitell procedent de l’ala est del claustre, que es conserva a l’interior de la catedral (núm. d’inventari 45), amb la representació del Davallament de Crist.
ECSA-M. Macià
- Procedència: ala est del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 22,5 × 28 × 17,5 cm
- Núm. d’inventari: 45
Fragment de capitell de pedra sorrenca considerablement mutilat, però que encara permet identificar l’escena que representava: el Davallament de la Creu. Crist, amb l’estèrnum molt marcat, és davallat per Josep d’Arimatea les tenalles del qual desclaven el braç esquerre de Crist. Al costat dret de Jesús apareix la mà de la que possiblement fou la representació de Nicodem. La figura de Josep d’Arimatea està molt mutilada i solament resta la testa i els braços. Per sota d’aquest, apareix el rostre d’una altra figura masculina nimbada que s’ha d’identificar amb sant Joan, amb la qual cosa hem de suposar, seguint la iconografia típica que acompanya el Davallament, que a l’altre costat de la figura de Crist hi devia haver Maria. Per damunt els braços horitzontals de la creu apareixen dos símbols: el sol i la lluna, flanquejats per àngels turiferaris. Cal remarcar que els pentinats de les figures són idèntics als del capitell número 44, i que també s’hi repeteix el mateix motiu vegetal. Si bé M. Jové ha posat en qüestió la procedència del claustre d’aquest fragment i ha plantejat la seva possible reutilització (Jové, 1985, pàgs. 66-67), creiem que s’hi ha de relacionar; la presència d’aquests dos capitells historiats juntament amb els capitells originals que han restat a l’ala est(*) fan plantejar l’existència d’un cicle historiat dins el claustre.
Fragment de capitell núm. 46
- Procedència: ala est del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 18 × 37 × 17 cm
- Núm. d’inventari: 46
Fragment de capitell de pedra sorrenca que, per l’estil i les dimensions, procedeix d’una de les columnes bessones de l’ala est del claustre(*). Està treballat per les tres cares amb una de les temàtiques habituals dins el taller tolosà: la lluita de l’home amb la fera. Dos ocells fantàstics que amb els becs mosseguen el cap de dos homes. Aquest repertori s’alterna amb un dels altres motius típics del taller tolosà: els entrellaçats vegetals de tiges perlejades.
Fragment de capitell núm. 47
- Procedència: ala est del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 30 × 37 × 37,5 cm
- Núm. d’inventari: 47
Fragment de capitell de pedra sorrenca decorat per les quatre cares amb temàtica vegetal i zoomòrfica que procedeix possiblement de l’ala est del claustre(*). Centra la composició, en cada una de les cares, un lleó rampant les potes davanteres del qual descansen damunt el llom de dues quimeres simètriques enfrontades que mosseguen tiges vegetals. Tot el fragment és decorat a partir d’entrellaçats de tiges vegetals perlejades i pinyes. L’escultura es caracteritza per un modelatge alt, que provoca un joc uniforme del clarobscur.
Fragment de capitell núm. 50
- Procedència: ala est del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 18,5 × 37 × 22,5 cm
- Núm. d’inventari: 50
Fragment de capitell angular, fet amb pedra sorrenca i decorat amb temàtica zoomòrfica i vegetal, concretament amb tiges adornades de perles, pinyes i palmetes cordiformes acabades en volutes. Aquestes s’alternen i es barregen amb animals trets del bestiari. Enmig d’aquesta fauna apareix una testa humana de cabells rinxolats. Es una producció del taller tolosà.
Capitell núm. 61
Capitells procedents probablement de les finestres de les naus, conservats a l’interior de la catedral amb els núms. d’inventari 61, 120 i 133.
ECSA-M. Macià
- Procedència: probablement de les finestres de les naus
- Datació: segle XIII
- Mides: 35,5 × 25,5 × 26 cm
- Núm. d’inventari: 61
Capitell de pedra sorrenca amb àbac i collarí, amb dues cares decorades amb el mateix motiu vegetal: tiges que s’entrellacen i acaben en una palmeta, la qual emmarca una pinya. Aquest capitell prové probablement de les finestres de les naus de la Seu Vella (Macià-Ribes, 1996a, pàg. 55) i està registrat dins la collecció del Museu Diocesà amb el núm. 1 506.
Capitell núm. 120
- Procedència: probablement de les finestres de les naus
- Datació: segle XIII
- Mides: 35 × 26 × 26 cm
- Inventari: Núm. d’inventari: 120
Capitell de pedra sorrenca que es troba en mal estat de conservació. El capitell és angular, la qual cosa indica que en la sevadisposició original anava adossat. La decoració omple tot el cistell: en una cara es representa una sirena ocell amb barba del cos de la qual surten dues cues, una del mig del llom i l’altra de l’extrem. Aquesta última s’enlaira cap amunt i es converteix en tija vegetal (volutes i pinyes). A l’angle de les dues cares apareix un personatge humà que, vestit amb túnica curta, s’agafa a la cua que surt del mig del cos de la bèstia. Es tracta del tema de la lluita de la bèstia i l’home, però en la versió de l’home dominat per la fera. Aquest capitell procedeix probablement, igual que el descrit anteriorment, d’alguna de les finestres de les naus de la seu (Macià-Ribes, 1996a, pàg. 55). També està registrat dins els fons diocesans amb el número 1 515.
Capitell núm. 133
- Procedència: probablement de les finestres de les naus
- Datació: segle XIII
- Mides: 35 × 26 × 26 cm
- Núm. d’inventari: 133
Capitell de pedra sorrenca angular amb àbac i collarí. Presenta dues cares decorades amb motius vegetals: dues tiges estriades en diagonal recorren les cares i s’entrecreuen formant losanges. Enmig d’elles un entrellaçat es cargola i acaba en forma de volutes. Per les seves dimensions i pel repertori decoratiu aquest capitell pot procedir també d’una de les finestres de les naus de la Seu Vella (Macià-Ribes, 1996a, pàg. 55).
Capitell núm. 157
- Procedència: probablement de les finestres de les naus
- Datació: segle XIII
- Mides: 25,5 × 31,7 × 28 cm
- Núm. d’inventari: 157
Capitell de pedra sorrenca amb àbac i collarí, de petites dimensions, el qual presenta moltes mutilacions (angles i collarí). El tambor és angular, la qual cosa indica que anava adossat. El tema ornamental és la típica interpretació del corinti: dos rengs de volutes i tres fulles per cara omplen el cistell. En el primer nivell els folíols, amb els nervis molt marcats, s’aixequen verticalment i vinclen els seus extrems cap a l’exterior. En el nivell superior les fulles coincideixen amb l’angle i el centre del capitell, a manera de daus. El tret més significatiu és que el nervi de les hèlixs és perlejat i en la separació entre fulla i fulla es torna a decorar amb el mateix motiu. Procedeix probablement d’alguna de les finestres de les naus de la seu (Macià-Ribes, 1996a, pàg. 55), i forma part, des del 1993, de la col·lecció diocesana amb el número 1 494.
Capitell núm. 167
Capitells procedents probablement de les finestres de les naus, conservats a l’interior de la catedral amb els núms. d’inventari 167.
ECSA-M. Macià
- Procedència: probablement de les finestres de les naus
- Datació: segle XIII
- Mides: 27 × 27 × 30 cm
- Núm. d’inventari: 167
Capitell de pedra sorrenca angular amb dues cares treballades. El cistell és omplert per tres nivells de decoració a base de motius vegetals. El primer nivell presenta fulles d’acant que es cargolen a manera de voluta, però estan molt mutilades. El reng del mig és ocupat per una palmeta que vincla els seus extrems cap a l’exterior, els quals no queden isolats del bloc sinó adossats a la mateixa fulla. Els folíols d’aquesta palmeta són gairebé de cos sencer. Al tercer nivell la fulla de palmeta és substituïda per una d’acant, els nervis de la qual són fets a base de perlejats. A l’angle del nivell superior es disposa un leviatan banyut que treu la llengua i tocat amb un casc decorat amb losange. Aquest capitell és l’únic del qual hom pot afirmar amb seguretat la procedència, gràcies a la documentació fotogràfica anterior a la restauració del monument; concretament pertanyia a la tercera finestra de la nau de l’Epístola (Macià-Ribes, 1996a, pàg. 55). Des del 1993 forma part de la col·lecció del Museu Diocesà i és registrat amb el número 1 683.
Fragment de cornisa núm. 232
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 21 × 23 × 19,5 cm
- Inventari: Núm. d’inventari: 232
Fragment de fris de cornisa, de pedra sorrenca, decorat a base d’entrellaçats vegetals perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada.
Fragment de cornisa núm. 233
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,3 × 27,5 × 24 cm
- Núm. d’inventari: 233
Fragment de fris i de mètopa de la cornisa, de pedra sorrenca. La part del fris és decorat a base d’entrellaçats vegetals perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada.
Fragment de cornisa núm. 234
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 22,5 × 23,3 × 23 cm
- Núm. d’inventari: 234
Fragment de fris i de mètopa de la cornisa, de pedra sorrenca, en molt mal estat de conservació a causa de les mutilacions. La part del fris és decorada amb entrellaçats vegetals perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada. La mètopa, a la part anterior del bloc, es decora amb un floró, el carcanyol del qual és ocupat per un animal alat fantàstic dotat d’una cua draconiana que es cargola i es converteix en folíol vegetal.
Fragment de cornisa núm. 235
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 22,5 × 22,5 × 17 cm
- Núm. d’inventari: 235
Fragment de fris i de mètopa de la cornisa, de pedra sorrenca. La part del fris és decorada amb entrellaçats vegetals perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada. De la mètopa, de la qual sols resta un fragment petit a la part anterior del bloc, s’observen els extrems del que devia ésser un animal fantàstic homòleg al número d’inventari 234.
Fragment de cornisa núm. 236
Fragment de cornisa de la porta de Sant Berenguer, conservat a l’interior de la seu (núm. d’inventari 236), amb una bella decoració esculpida força classicitzant.
ECSA-M. Macià
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,3 × 57 × 28,5 cm
- Núm. d’inventari: 236
Fragment de fris i de mètopa de la cornisa de pedra sorrenca, en molt bon estat de conservació. La part del fris és decorat a base dels típics entrellaçats vegetals llenguadocians perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada. Aquest és l’únic fragment de la cornisa en què apareix íntegrament la mètopa. Aquest últim element és decorat per un floró de vuit folíols. Els carcanyols resultants del cercle respecte del rectangle són ocupats per rínxols vegetals a l’esquerra, i a la dreta per un animal alat fantàstic (quimera?), amb el coll molt llarg i que es mossega el llom. Està dotat d’una cua draconiana que es cargola i es converteix en folíol vegetal. Tota la composició del floró segueix la llei de la simetria.
Fragment de cornisa núm. 237
- Procedència: cornisa de la porta de Sant Berenguer
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,3 × 57 × 28,5 cm
- Núm. d’inventari: 237
Fragment de fris i de mètopa de cornisa de pedra sorrenca. La part del fris és decorada amb els típics entrellaçats vegetals llenguadocians perlejats que emmarquen una palmeta amb voluta pinyada. Quant a la mètopa, sols en resta una tercera part. Si hom jutja per les restes, estava decorat com els seus homòlegs: format per un rectangle i decorat per un floró de vuit folíols. Els carcanyols resultants del cercle respecte del rectangle són ocupats per rínxols vegetals a l’esquerra, i a la dreta s’observa un animal alat fantàstic (quimera?), de testa lleonina que mossega una tija que surt del floró. Tota la composició del floró segueix la llei de la simetria.
Capitell núm. 246
- Procedència: rosassa
- Datació: segle XIII
- Mides: 18,5 × 20,5 × 13 cm
- Inventari: Núm. d’inventari: 246
Capitell de pedra sorrenca. Presenta forma hexagonal i als laterals es disposa una canal o llistell al qual es devia encaixar l’alabastre. Està molt mutilat, sobretot en la part superior. Posseeix dos nivells de decoració: en la part inferior es disposa un llistell i a partir d’aquest s’observa una decoració vegetal combinada en corretges verticals trepanades; també presenta restes de ciment i d’argamassa (la qual cosa indica que va ésser aprofitat com a material de construcció).
Capitell núm. 247
- Procedència: rosassa
- Datació: segle XIII
- Mides: 31,5 × 19,5 × 13 cm
- Núm. d’inventari: 247
Capitell de pedra sorrenca de secció poligonal que presenta al mig un llistell per a encaixar l’alabastre. Aquest capitell és considerablement gran, per la qual cosa s’ha de suposar que pertany a la rosassa de la porta dels peus. La decoració es distribueix en dos nivells: a la part inferior del tambor es disposa un llistell octogonal i, a la superior, ornamentació vegetal amb palmetes vinclades cap a l’exterior.
Fragment d'un capitell núm. 251
- Procedència: rosassa
- Datació: segle XIII
- Mides: 18,5 × 22 × 22 cm
- Núm. d’inventari: 251
Capitell d’una rosassa, de pedra sorrenca, molt deteriorat. La part superior presenta palmetes vegetals emmarcades per una tija perlejada que surt d’un bordó decorat amb losange i trepanat. D’aquest bordó surten les tiges i entre elles una palmeta. Com els seus homòlegs, té en les cares laterals dos canals que suportaven l’alabastre. A la part superior hi ha un bloc quadrangular amb un orifici al mig amb la funció de rebre el ferro que suportava el capitell.
Capitell núm. 121
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 25 × 35 × 28 cm
- Núm. d’inventari: 121
Capitell de pedra sorrenca en molt mal estat de conservació i decorat per les quatre cares mitjançant temàtica vegetal: uns entrellaçats de tiges no perlejades es cargolen emmarcant fulles de llança. Aquestes estan treballades a partir de solcs que els donen volum i marquen el nervi. Forma part de la col·lecció del Museu Diocesà amb el número 1 687.
Mènsula núm. 158
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 21 × 28 × 17,5 cm
- Núm. d’inventari: 158
Mènsula de pedra sorrenca que representa una testa humana molt mutilada. S’aprecien els cabells llargs, pentinats amb clenxa al mig i amb serrell. La cara de la figura està totalment mutilada i, per tant, no es pot apreciar cap tret facial, però la seva llargada indica que probablement el personatge portava barba. Aquesta mènsula, quant a procedència, s’ha de posar en relació amb la porta de Sant Berenguer o amb les portes dels peus.
Mènsula núm. 160
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,5 × 23 × 20 cm
- Núm. d’inventari: 160
Mènsula de pedra sorrenca decorada amb un tema típic de les mènsules de la Seu Vella: les testes monstruoses. El personatge és banyut, amb el front prominent i ple d’arrugues. Té els ulls ametllats, aconseguits mitjançant línies concèntriques, el nas molt mutilat i la boca oberta, dins la qual es veuen les dents i entre aquestes una llengua bífida. El seu estat de conservació és bo (hi ha mutilacions, però no degradació). Cal relacionar aquesta mènsula amb les portes dels peus o la porta de Sant Berenguer. El seu paral·lel més proper es troba en les mènsules de la porta dels Fillols.
Mènsula núm. 161
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,5 × 33,5 × 25,5 cm
- Núm. d’inventari: 161
Mènsula figurativa de pedra sorrenca en la qual es representa una testa banyuda, amb els ulls rodons i formats per tres línies concèntriques, els quals descansen damunt uns grossos llavis oberts. És un leviatà comú dins la producció escultòrica de la Seu Vella de Lleida. Aquesta peça està en molt mal estat de conservació.
Mènsula núm. 162
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 23 × 21,5 × 25 cm
- Núm. d’inventari: 162
Mènsula figurativa de pedra sorrenca en la qual es representa una figura humana que sembla ensenyar els malucs. Està girada d’esquena i s’aguanta d’un pal horitzontal. La seva conservació és deficient. El bloc i la seva factura entra dins la típica producció escultòrica de les mènsules de la Seu Vella de Lleida.
Mènsula núm. 164
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 21,5 × 22,3 × 18,3 cm
- Núm. d’inventari: 164
Mènsula figurativa de pedra sorrenca en molt mal estat de conservació a causa de les mutilacions i l’erosió. Dins el bloc de pedra es representa un personatge masculí amb els braços caiguts, el qual suporta damunt les espatlles un element ovalat molt gran amb els extrems circulars, element que interpretem com una bóta de vi, que representa, doncs, l’ofici de portador. Malgrat l’erosió d’aquest element encara es poden apreciar els barrots que la formen i les plaques circulars que la subjectaven. Així mateix també estan representades les tires de cuir que lligaven la bóta amb l’espatlla del personatge. Aquesta mènsula, com la majoria, s’ha de relacionar amb les cornises de les portes dels peus o amb la de Sant Berenguer.
Base núm. 163
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segles XIII-XIV
- Mides: 37,3 × 24 × 37,5 cm
- Núm. d’inventari: 163
Base de pedra sorrenca d’inspiració àtica. Damunt d’un bloc de secció quadrangular o plint, s’assenta un tor o bossell, al qual segueix una escocia intermèdia. Damunt d’aquesta es disposa un altre tor que és el que dóna pas a la columna. El fet més singular i que, d’altra banda, relaciona la base amb la Seu Vella, és que el plint i el tor queden units mitjançant uns gafets disposats als angles. Aquests gafets o grapes són quasi típics de la Seu Vella, Roda d’Isàvena, Sant Cugat o Bellpuig de les Avellanes.
Capitell núm. 165
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 26 × 26,5 × 15 cm
- Inventari: Núm. d’inventari: 165
Capitell angular amb àbac i collarí, de pedra sorrenca. Presenta dues cares decorades la qual cosa és indicativa que anava adossat. La decoració es basa en elements del bestiari i motius vegetals. En una de les cares es representa una quimera que gira el cap en sentit contrari a la disposició del cos, mirant la pròpia cua. Aquesta última es cargola en rínxols vegetals acabats en una voluta perlejada, que omple tot el vèrtex del capitell. L’altra cara està absolutament mutilada, encara que per paral·lels de la mateixa Seu Vella, podem intuir que el capitell seguia la més estricta simetria.
Anta d’una porta núm. 168
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 58,5 × 33 × 32,5 cm
- Núm. d’inventari: 168
Fragment d’anta, de pedra sorrenca de qualitat, d’una porta composta per un bloc rectangular considerablement llarg, el frontis del qual és esglaonat. L’esglaó del mig és ocupat pel capitell, en el qual es desenvolupa la decoració. Tot el cistell és ornat amb motius antropomòrfics i vegetals i amb els estilemes propis del taller tolosà que treballà a la Seu Vella durant el segle XIII.
La figuració s’organitza de la manera següent: a l’angle esquerre del capitell una sirena ocell —té la cara mutilada, però es pot observar la barba—, coronada amb diadema flordelisada, gira la testa en sentit contrari a la disposició del seu cos, és a dir, cap al centre del tambor (el qual recau en l’angle). Està mirant la seva pròpia cua la qual es cargola en múltiples entrellaçats perlejats que acaben en forma de volutes. Un d’aquests entrellaçats s’uneix amb la cua d’una sirena ocell que ocupa l’angle contrari del cistell. Aquesta figura, també amb la cara mutilada, no porta corona i això permet observar el pentinat, resolt amb incisions.
Si bé és difícil conèixer la procedència d’aquesta peça, està emparentada estilísticament amb les produccions del segle XIII de la Seu Vella. Per tant, cal relacionar-la bé amb l’antiga catedral, bé amb aquests conjunts que estan dins el radi d’acció del monument (església de Sant Joan, l’antic palau episcopal, etc.). Forma part de la col·lecció del Museu Diocesà amb el número 1 480.
Mènsula núm. 169
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 39 × 22 × 20,5 cm
- Núm. d’inventari: 169
Mènsula figurativa de pedra sorrenca que està en molt mal estat de conservació. Sols resta el perfil d’una figura animalística que sembla representar un gripau o una granota. Aquesta mènsula és de dimensions més grans que la resta, amb la qual cosa hem d’entendre que no devia provenir de les portes de la seu, sinó de les cornises exteriors de les naus (central o laterals).
Fragment d’una mènsula núm. 170
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 16,5 × 22,3 × 11,6 cm
- Núm. d’inventari: 170
Fragment d’una mènsula de pedra sorrenca decorada amb motius del bestiari: un animal amb cos d’au i amb el cap decapitat. Passa la cua entre les cames i l’enlaira cap amunt; la continuació de la cua es pot observar en el fragment número d’inventari 173, amb la qual es complementa la mènsula. Aquest animal, pels trets iconogràfics, devia tenir cara femenina responent així a la representació d’una sirena harpia. El bloc de pedra està molt mutilat i en un procés avançat de degradació.
Mènsula núm. 172
- Procedència: fàbrica de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 21 × 26,5 × 20 cm
- Núm. d’inventari: 172
Mènsula figurativa de pedra sorrenca en la qual es representa una sirena ocell. Gairebé no resten trets facials, però el perfil de la cara permet afirmar que era femenina. Les potes també estan mutilades i per tant no es pot apreciar si eren de rapaç o simplement d’au. Del bloc de la pedra i fetes en relleu sobresurten dues ales en dos plans diferents.
Fragment d’arquivolta (?) núm. 5
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 11,5 × 27 × 31,5 cm
- Núm. d’inventari: 5.
El fragment, de pedra sorrenca de color rogenc, presenta una decoració a partir d’una sanefa de tiges vegetals no perlejades que emmarquen pinyes. El fragment té secció corba, la qual cosa pot indicar que es tracta d’un fragment d’arquivolta. Segons informació oral de J. Tarragona, aquesta peça procedeix del desaparegut palau Montcada i va aparèixer en una excavació a la segona muralla. Es relaciona, tant estilísticament com en procedència, amb els fragments inventariats amb els números 6, 27, 42 i 65.
Fragment de cornisa (?) o àbac (?) núm. 6
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segles XIII-XIV (?)
- Mides: 10 × 49 × 25,5 cm
- Núm. d’inventari: 6.
Fragment angular de pedra sorrenca decorat per una sanefa amb cercles o entrellaçats de tiges vegetals perlejades les quals emmarquen una fulla de parra; cada cercle està anellat per un gafet per sota del qual surt un feix. Procedeix del palau Montcada segons informació oral de J. Tarragona.
Mènsula núm. 28
Mènsula amb la representació d’un cap de dona coronada, que es conserva a l’Interior de la catedral amb el número d’inventari 28.
ECSA-M. Macià
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segle XIII, primer terç
- Mides: 27 × 22,5 × 42 cm
- Núm. d’inventari: 28
Mènsula de pedra sorrenca de color groguenc que representa un cap de dona coronada. Es caracteritza per les línies geomètriques que configuren el seu rostre. Va pentinada amb la clenxa al mig i duu els cabells cenyits amb una corona. Si bé s’ha posat en relació amb el palau Montcada, estilísticament aquesta peça es relaciona amb les mènsules de la Seu Vella, concretament amb una de la porta de Sant Berenguer, i per extensió amb les de l’església de Sant Joan (Camps, 1991a, pàg. 142). Segons J. Tarragona, va aparèixer sota la muralla del baluard de la Concepció, on s’aixecava el palau Montcada.
Àbac núm. 42
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 2,5 × 36 × 30 cm
- Núm. d’inventari: 42
Àbac de pedra sorrenca de color groguenc, de gran qualitat tècnica, decorat amb entrellaçats de tiges vegetals els quals emmarquen fulles de parra. Els entrellaçats estan anellats entre si per petites franges semicirculars, per sota de les quals sorgeixen uns petits feixos vegetals. El fris és emmarcat tant per la part superior com per la inferior per una motllura cordada.
Té relació, estilísticament i quant a procedència, amb els números d’inventari 5, 6, 26 i 65.
Fragment de cornisa núm. 27
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segle XIII
- Mides: 17,5 × 46 × 33 cm
- Núm d’inventari: 27
Fragment de cornisa de pedra sorrenca de color groguenc que consta d’un bloc rectangular. Està decorat amb un entrellaçat de tiges vegetals no perlejades que emmarquen pinyes i flanquejat per volutes. L’entrellaçat està emmarcat en la part superior per un bossellet i a la part inferior per un llistell o filet. La peça presenta restes de policromia o estuc. Es creu que procedeix del palau Montcada i en funció d’aquesta procedència es relaciona amb les peces inventariades amb els números 5, 6, 28, 42 i 65.
Capitell núm. 178
- Procedència: altres edificis del turó de la Seu Vella
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 24 × 18,5 × 18,5 cm
- Núm. d’inventari: 178
Entre els fragments conservats dins els espais de la Seu Vella es conserva aquest capitell considerat tradicionalement com a procedent del monestir de Sant Pere de Rodes. Forma part dels fons del Museu Diocesà on és enregistrat amb el núm. 1 481. És un capitell exempt de pedra sorrenca, de petites dimensions, que presenta decoració animal en totes les cares del tambor. L’àbac és format pels tres daus característics de la zona rossellonesa, els quals remarquen els angles i el centre del capitell. El motiu ornamental es basa en els animals enfrontats, concretament parelles de lleons que es disposen als angles del capitell, coincidint la testa amb el centre d’aquest. Els cossos dels quadrúpedes estan orientats vers els angles del bloc, les extremitats anteriors descansen damunt del collarí i les posteriors damunt una doble tija vegetal que recorre, ondulant, tot el tambor. Un llarg coll considerablement malmès permet, amb una posició molt forçada, que girin el cap cap al centre del cistell, enfrontant-se simètricament amb la testa de la parella veïna. La part del llom i la del coll de les bèsties està considerablement mutilada, tant que, en una primera observació, passen desapercebudes les extremitats posteriors i sembla que es tracti d’una bèstia bicèfala. De les testes lleonines el més remarcable són els ulls ametllats, amb la nineta trepanada, emmarcats per una perfilada cella.
Al centre del capitell i en l’espai que resta entre la separació dels cossos de les parelles de lleons, es va disposar una decoració vegetal poc habitual en els repertoris medievals, que respon a fulles de palmeta cordiformes enfrontades, pel mig de les quals s’ondula la tija on les bèsties descansen les seves extremitats posteriors.
La factura, decoració i estilemes d’aquest capitell són alienes a les produccions artístiques del territori lleidatà durant la segona meitat del segle XII i el segle XIII i, en canvi, s’apropen considerablement a les creacions típiques i pròpies de la zona rossellonesa. Si d’una banda el capitell presenta els daus típics dels àbacs rossellonesos, aprofitats per a marcar els angles i el centre dels tambors (elements que també són utilitzats, durant el segle XI, en els capitells de la cripta de la canònica d’Àger), de l’altra, mostra un dels motius decoratius originaris d’aquesta zona que conegueren més èxit i difusió: els animals enfrontats.
Podem establir molts paral·lels d’animals simètrics, ja siguin grius, lleons o àdhuc lleons alats, embolicats en una trama vegetal ondulant. Tant al monestir de Sant Miquel de Cuixà com al priorat de Santa Maria de Serrabona, als monestirs de Sant Pere de Besalú i Sant Pere de Rodes i a la catedral gironina hi ha bons exemples del tema de les parelles d’animals enfrontats. Malgrat que tenen nombrosos paral·lels temàtics, els lleons del capitell estudiat presenten una posició que no és habitual trobar en els àmbits d’influència rossellonesa. En l’exemplar de la Seu Vella, els lleons enfronten el cos (tant que sols un petit modelat els diferencia) i giren el cap no contra la pròpia parella, com succeeix en els paral·lels rossellonesos, sinó contra l’homòleg de la parella veïna. Així mateix cal destacar que el tipus de decoració vegetal també presenta particularitats, ja que mentre que la cinta vegetal ondulant que recorre el tambor és característica d’aquest món, s’aparta del tipus de palmeta coriforme utilitzada per a decorar la part central del capitell. La vinculació rossellonesa d’aquest capitell ha estat potenciada amb les notícies aportades per J. Tarragona, segons les quals provindria de Sant Pere de Rodes i hauria arribat a Lleida a partir d’una donació particular. Malgrat aquestes referències, els darrers estudis d’aquest capitell posen en qüestió la procedència i la vinculació amb el monestir de Sant Pere de Rodes (Lorés, 1994, pàg. 109). (MMG)
Bibliografia
- Camps, 1991a, pàg. 142; Pulchra, 1993, pàgs. 69-70; Lorés, 1994, pàg. 109.