Resultats de la cerca

L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats contra Jaume I…

Situació Petita església parroquial que corona un puig a la part alta de la població, cosa que la fa visible des de tots costats ECSA - A Roig L’església parroquial queda situada a la part més alta del poble de Cabdella, sobre un penyal de roca ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH346045 Història El primer esment, indirecte, del lloc i de l’església de Cabdella és de l’any 1042, quan Salla, clergue de Cabdella, apareix en l’acta de consagració del monestir de Santa Maria de Senterada Es troba un nou esment l’any 1131, quan Pere Bernat, prevere de Cabdella, i els seus germans, donaren a Santa Maria…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha…

Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que aquest castell…

Les ruïnes de l’antic poble de Bellvei es troben a la serra d’Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellvei El castell de Bellvei Belvidin figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d’esposalles datada vers el 1057 Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l’abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellvei L’any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta ésser del…

El 1190 la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà autoritzà Bernat d’Eramont i la seva muller a construir un castell a la vila de Pobellà Ja al final del segle XV, el castell passà a mans del cavaller Agustí de Planissoler per cessió de Joan Ramon Folc de Cardona

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que li restituí quatre anys més tard Els…

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller