Resultats de la cerca

Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse, Sant Romà i la…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…

El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada…

Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m a mà dreta de…

La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta acta…

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…

Situació Vista interior de la capella, en la qual s’iniciaren fa pocs anys unes obres de restauració, ara aturades ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble Mapa 34-14361 Situació 31TCG687197 L’itinerari és el mateix que hem descrit per arribar a l’església de Sant Andreu FJM-AMB Història Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…

Situació Vista parcial del gran claper de pedres que és avui dia el que fou l’antic poble de Tragó ECSA - V Roca A l’extrem del serrat de Tragó, a la muntanya d’Ares, a la serra de Prada, a 1 700 m d’altitud, hi ha uns munts de pedres que són les restes del poble de Tragó Mapa 34-11253 Situació 31TCG568820 Per arribar-hi cal agafar a Organyà la carretera de la Seu A 3 km, a mà esquerra, trobem una pista forestal que puja a la muntanya d’Ares Al cap d’11 km, en una cruïlla de pistes, agafarem la de la dreta, que es dirigeix a ponent per una ampia serralada Quan la pista comença a baixar,…

Situació Els vestigis d’aquest antic poblat es troben entorn de la capella de Sant Joan ECSA - V Roca Els vestigis d’aquest poblat es troben en el mateix lloc on hi havia el castell de Montanissell De l’antic poble de Montanissell i del castell que li feia costat solament resten uns munts de rocs El conjunt és situat en un turó que hi ha a la part de migdia de l’actual poble de Montanissell i que domina la vall de les Culles i del riu Fontanet Mapa L 34-11253 Situació 31TCG561731 S’hi va per la carretera d’Organyà a Cabó, que es deixa quasi a la sortida d’Organyà, per agafar una pista que hi…