Resultats de la cerca

Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre

Sembla que el temple parroquial de Sant Miquel fou fundat al segle XII pels canonges de Sant Vicenç de Roda, tot i que no hi ha dades concretes que ho puguin confirmar Aquest edifici, d’origen romànic, fou totalment reconstruït entre el 1832 i el 1844, i dedicat a la Mare de Déu de Valldeflors, i és actualment la parròquia de la vila

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques arqueològiques podran…

El castell de Rocafort probablement formà part del primitiu sistema defensiu de Tamarit de Llitera Aquest rodal degué ésser organitzat pels comtes d’Urgell, ja que d’antic consta l’adscripció eclesiàstica de l’església de Sant Miquel de Rocafort a la diòcesi d’Urgell La comtessa Aurembiaix d’Urgell concedí la senyoria de Rocafort a Ramon de Peralta 1226, cosa que no tingué inconvenient a confirmar el rei Jaume I 1234, però com a feu reial Així doncs, el castell de Rocafort formà part de la baronia de Peralta, tot i que el Gran en discutí la possessió a Ramon III de Peralta el…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i possiblement el…

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi és fals…

El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la villa de Cóll Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall El fogatjament del comtat de Ribagorça…

Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que semblen…