Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Sant Miquel de Valls
Art romànic
Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església…
Vila de Portvendres
Art romànic
Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte, insòlit, per…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tresbusts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unesestretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’undels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…
Sant Joan de la Plaça (Lleida)
Art romànic
Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…
Castell d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de Sant Miquel hom pot observar…
Casal de la Paeria (Lleida)
Art romànic
Situació Façana de l’antic casal dels Sanaüja, venut a la ciutat al final del segle XIV i reconstruït, i en bona part remodelat, l’any 1929 aprofitant les pedres antigues ECSA-JI Rodríguez Aquest edifici, el més representatiu del poder municipal, és situat al centre de la ciutat de Lleida, a la plaça del mateix nom, des d’on comença el Carrer Major JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 JRG Història El que seria en el futur el casal de la Paeria fou bastit al segle XIII per Arnau de Sanaüja, i seguí en mans d’aquesta família, senyora de les Borges Blanques, fins al 1342, any de la mort de…
Ciutat medieval de Cervera
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid, la qual travessa la…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…
Sant Martí d’Ur
Art romànic
Situació Aspecte general d’aquest notable temple romànic, molt modificat al segle XVIII, amb un nou campanar i capelles laterals ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada dins el nucli poblacional d’Ur, que s’emplaça en l’interfluvi dels rius de Brangolí i d’Angostrina, vora el seu aiguabarreig per formar el riu d’Ur Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 48” N - Long 1° 56’ 18” E Ur és a 3, 5 km de la Guingueta d’Ix per la carretera N-20 en direcció nord RMAE Història La parròquia d’ Hur és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, escriptura…
Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, molt transformada J Vigué L’església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba situada a l’extrem de llevant de la població, sota la carretera moderna de Ripoll a Olot, C-150, pel coll de Cloubet, que és per on cal accedir-hi Mapa 256M781 Situació 31TDG426720 MAB Història Pergamí original de l’acta de consagració Arxiu Mas El lloc de Vallfogona és documentat des de l’any 900 en múltiples documents de vendes i donacions de terres i alous situats a la vall de Vallfogona a favor del monestir de Sant Joan de les Abadeses En ells, Vallfogona apareix…