Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Resclosa del Molí del Vilardell (la Quar)
Art romànic
Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de Vilardell i que…
Castell i vilatge de la Torreta de Secardit (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG137436 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó JBM Història Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la Torreta no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies…
Castell de Sallent (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre pel costat més ben conservat L Prat Castell compost bàsicament per una torre de planta circular i situat en una de les valls laterals del riu Llobregós, al cim d’un pujol, que és a l’extrem d’un serrat, damunt l’església de Sant Jaume Per anar-hi, cal passar pel poble de Sanaüja En sortint del poble, pel nord-est, hem d’agafar una pista de terra Després de passar pel costat d’una casa feta amb tàpia, en el proper trencall cal anar cap a l’esquerra una segona bifurcació ja és ben senyalitzada, finalment, quan ja podem veure el castell, cal trencar a l’esquerra i…
Castell de Navès
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell de Navès L Prat Es tracta d’una torre situada a l’extrem oriental del veïnat de cases esparses que hi ha al voltant de l’església parroquial de Navès Aquesta construcció, força malmesa, és adossada a cal Mitjana i situada al costat de l’entrada del mas anomenat el Castell Venint de Solsona, poc després de passar l’església parroquial de Navès, trobem un trencall a mà dreta d’on surt una de les pistes de terra que menen, pocs metres més enllà, al Castell i a altres habitatges i construccions per al bestiar que hi ha al seu voltant JBM Història Una…
Castell de la Torre Lloreta (Calonge)
Art romànic
Situació Una vista de la torre, l’element més important que ha pervingut d’un castell, construït probablement al segle XIII J Bolòs Situats al cantó de tramuntana de Calonge, al costat de la riera o rierot del Tinar, al veïnat de Puigtavell, hi ha una torre de planta quadrada i un recinte de muralles, que correspon a un castell La torre fou convertida modernament en una dependència d’una casa de pagès, la qual rep el nom de Can Sixt de la Torre Avui és deshabitada i tancada Mapa 334M781 Situació 31TEG060360 Per anar-hi cal travessar Calonge, pujar cap a la part alta pel carrer Major i agafar…
Castell de Montmajor
Art romànic
Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l’Espunyola i…
La Sala (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’aquesta casa, si continuem…
Castell de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes del castell J Todó-tavisa Al cim d’un turó, 1 km al sud-est del veïnat de Rocabruna, hi ha diverses construccions que corresponen a les restes de l’antic castell, indret des del qual hom pot veure tota la fondalada de Rocabruna, amb l’església de Sant Feliu i també la vall de la riera de Beget Mapa 256M781 Situació 31TDG551866 Si seguim la carretera que va de Camprodon al Coll d’Ares, cal agafar la carretera de Beget que hom trobarà a mà dreta Uns 500 m més enllà de l’església de Sant Feliu de Rocabruna, en un revolt surt, a mà dreta i passant…
Castell i vila de Llívia
Art romànic
Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…
Bíblia de Rodes
Art romànic
Introducció Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 6 Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Aquest manuscrit dividit ara en quatre volums originàriament en formava un de sol, de 74 quaderns en pergamí Corresponen als volums 110, 179, 164 i 113 folis de 480 × 325 mm aproximadament i unes 50 línies a tres columnes per pàgina l’obra és datada del segon terç a mitjan segle XI * , encara que, com es veurà, no hi ha indicis reconeguts per tothom, ni gaire seguretat al respecte, cosa que…