Resultats de la cerca

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…

Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu germà Guillem, i…

El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es conserva el…

Situació Vista de la part superior d’una petita balma la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 02,7 —y 44,9 31 TDG 027449 Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver, s’hi pot…

En un lloc proper al monestir de Sant Benet del Bages, i organitzada pel monestir, sorgí una vila fortificada, bé que el principal interès en la creació d’aquest nucli de població estava en el propi monestir, per tenir a la seva disposició una sèrie de persones especialitzades que produïssin pel monestir La vila apareix documentada per primera vegada el 1172, el 1176 se citen unes cases, el 1194 el vall, el 1218 un carrer, el 1233 un carrer inferior, i el 1241 un mur Per tant era una vila fortificada, però no deuria ser gaire gran, tota vegada que hom l’anomena també vilella, i deuria tenir,…

Situació Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior ECSA - J Bolòs Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera Mapa 36-16420 Situació 31TDF091915 Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el camí dels…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…

Situació Detall del conjunt eremític amb uns forats excavats a la roca, destinats a fixar-hi les bigues de suport de la coberta, i una creu incisa a la pedra Jordi Enrich Per visitar aquest conjunt cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei anomenada de les Malloles, aturar-se al pla de Pedrafita i seguir a mà esquerra un camí carreter que mena a Cal Gabarró Vell A prop hi ha un mas abandonat i en runes que encara conserva en la dovella central de la porta d’entrada la inscripció de “Cal Farré” A uns 200 m a l’W, en un aflorament rocós i a una alçada de 700 m podem…

Situació Església situada a frec de l’aigua de l’embassament de Canelles, al centre de la fotografia, d’accés impossible quan les aigües són altes ECSA - F Parra La primitiva capella de la Mare de Déu del Congost es troba vora l’altra l’antiga església de Sant Pere de Girbeta, però a l’altra banda de l’encaixat barranc de les Ortigues i un poc més a prop del riu Mapa 32-12 289 Situació 31TCG086635 L’accés actual és problemàtic S’ha de fer des de l’estreta ribera de la Noguera Ribagorçana localitzant l’antic camí del pont de Molina En certes èpoques de l’any, quan les aigües del pantà són…

La capella gòtica de Santa Magdalena és la capella baixa del castell reial de Perpinyà La seva construcció s’inicià vers l’any 1279 sota el govern de Jaume II de Mallorca Tot i que es desconeix la data exacta de l’acabament de la seva construcció, és gairebé segur que les obres finiren abans del 1295, any en què la documentació esmenta la capella de la Santa Creu, que en ser bastida sobre la de Santa Magdalena, indica que aquesta ja devia estar finida L’any 1309 consta que es féu la dotació oficial de lesdues capelles del castell Aquesta església, dita també capella de la Reina, comunicava,…