Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Castell de Serret (Farrera)
Art romànic
El castell de Serret és associat als veïns de Colomers i de Romadriu, donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit, Arnau Dacó Aquest, l’any 1060, féu hereus del seu patrimoni els seus fills Ramon, Tedball i Guillem Guillem Arnau, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, en féu donació els anys 1087 i 1093 a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica Els successors de la família esdevingueren feudataris del capítol d’Urgell pels esmentats castells, en els quals detingueren l’exercici…
Sant Esteve de Cercedol (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…
Castell de Colomers (Farrera)
Art romànic
Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre…
Sant Esteve d’Aravell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto Stephano …”, del…
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
Sant Martí de Perarrua
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…
Castell de Talteüll (Massoteres)
Art romànic
Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…
Episcopologi de Girona. Segles VI-XII
Art romànic
Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Sant Martí de Cavallera (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG815900 L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant…