La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’Eravedre. El terme d’Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu. L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “in apendicio de Sancto Stephano…”, del 1003. Posteriorment, l’any 1058, es documenta l’església de Sant Esteve d’Aravell com a beneficiària d’un llegat de 3 sous. L’any 1087 Guillem Arnau, ardiaca de la Seu, donava a la canònica de la Seu el castell de Montferrer amb l’església d’Aravell, les seves dècimes, les primícies i els alous; confirmaria aquesta donació en el seu testament del 1093, essent bisbe electe d’Urgell. Tanmateix, l’any 1107 hi ha documentada una nova donació de la parròquia d’Aravell a la canònica de Santa Maria feta per Arnau de Montferrer. Al final del segle XV i principi del XVI, el lloc era del vescomte de Castellbò, que en detenia la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi, si bé Janot Tragó pretenia tenir tota la jurisdicció del lloc com a hereu del seu pare Joan de la Roca, àlies Tragó, que l’any 1510 l’hauria comprada a Catalina de Navarra, vescomtessa de Castellbò. En les visites pastorals del 1575 —any en què es constaten desperfectes a la teulada— i el 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, consta com a sufragània d’Adrall. Actualment l’església d’Aravell és supeditada a la de Bellestar.