Resultats de la cerca

Un dels vestigis de l’hàbitat que ens han pervingut, en el qual hom, a causa de les regates, ha vist una relació amb l’elaboració del vi F Baltà No ens podem estar de fer referència a uns enterraments, estudiats per l’equip d’arqueologia del CECL d’Igualada, ben propers a la sepultura del Grauet, anteriorment descrita Es tracta de dos conjunts medievals interessantíssims Com en el cas abans ressenyat, el treball d’investigació roman inèdit Jordi Enrich ens facilita els detalls que estem exposant El primer conjunt és indicatiu d’un hàbitat ben disposat…

Al petit nucli poblacional de Castellfollit del Boix s’aixeca la petita església de Santa Maria del Pla, que des de fa uns anys realitza les funcions parroquials, que anteriorment tenia l’església de Sant Pere Aquesta capella, que actualment no té cap interès arquitectònic, fou construïda al mateix indret on es bastí una antiga església romànica, documentada des del segle XIII, on hi havia una imatge romànica de la Mare de Déu Sobre la història recent d’aquesta imatge no hem pogut escatir el seu destí Mentre uns ens digueren que es guardava en un domicili particular de Barcelona…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

No ens han pervingut notícies d’aquesta església, que degué tenir el seu origen en època medieval Tradicionalment fou sufragània de Sant Esteve d’Abella fins que l’any 1904 fou erigida en parròquia independent

D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort…

Església emplaçada al poble de l’Alzina de Ribelles, situat 2 km a l’esquerra del riu Llobregós i a 486 m d’altitud Sant Salvador és una antiga església sufragània de Ribelles No ens consten referències documentals d’aquesta església

Bé que el castell i el lloc de Castelló d’Encús són consignats des del segle XI, no ens han pervingut mencions instrumentals d’aquesta església, tradicional sufragània de Sant Martí de Rivert Actualment és abandonada, com tot el poble

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Foli 99v del ms 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral ECSA - J Colomé Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm És escrit a plana sencera, amb glosses interlineades i als marges, i el nombre de línies per plana és de 42 Les rúbriques són en vermell Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues És datat dins el segle XI * E Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica * El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal…