Resultats de la cerca

El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’arquebisbe de…

Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa, del 1155,…

L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat L’abat Romà d’Alaó esmenta…

Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu castell El…

De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de Sant Pere,…

La torre Comtal de Gavà s’esmenta l’any 1043, i sembla que era construïda al lloc de la Roca, documentat a partir d’aleshores No se’n tenen més notícies

L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…

Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses…

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per…