Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Pont de la Cabreta (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista general J Bolòs Pont situat sobre el riu Freser, quan la vall es comença a eixamplar, a uns 2 km al nord de Campdevànol Cal relacionar aquest pont amb la via que anava de Ripoll cap a Ribes seguint el riu Freser Mapa 256M781 Situació 31TDG313781 Si agafem la carretera que va de Campdevànol a Ribes de Freser, el veurem a mà esquerra, immediatament després de passar la Colònia l’Herand Pont La longitud total d’aquest pont de doble vessant és d’uns 53 m Actualment, tot ell no és pas d’època romànica ha sofert diverses reconstruccions i transformacions L’arcada central, que té uns…
Sant Bartomeu de Seguer (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna ECSA - EECG L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població Mapa 34-16418 Situació 31TCF668894 El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera Història El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa Apareix esmentat en un document…
Castell de Llorenç del Penedès
Art romànic
Situació Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna ECSA - M Raurich El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra JBM Història El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X La primera referència del castell o el poble de Llorenç és…
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
Beati Gregorii papae dialogorum libri. Alcuni quaestiones de litteris et libris. Item de rebus sacris. Ordo qualiter divina opera in Ecclesia agantur. Enarrationes et vitis Patrum aliaque opuscula
Art romànic
Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Santa Anna de Claret (Santpedor)
Art romànic
Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…
La Trinitat de la Tor (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces R Viladés Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,0 — y 49,2 31 TDG 140492 Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Just després de…
Sant Andreu de la Torre Tavernera (Vallromanes)
Art romànic
Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà esquerra la…
Santa Maria de la Tallada d’Empordà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina