Resultats de la cerca

Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles Sobre l’…

El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…

Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent de la parròquia de Fontllonga Encara que no formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals hi havia els de Figuerola L’església degué passar a dependre del…

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…

El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…

L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…

Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del monestir de…

Situació Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG295515 Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol JBM Història La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom indica una…

Situació Detall de l’interior del semicilindre absidal, amb les dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada ECSA - FX Mingorance L’ermita de Sant Martí, actualment en ruïnes, s’emplaça sobre un penya-segat de la serra de Capella, a la riba esquerra de l’Isàvena des d’aquest indret es domina perfectament tota la vall del riu i la població de Capella Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852733 Des de Capella, es travessa l’Isàvena i s’agafa el GR-1 seguint el curs del riu en direcció a ponent Uns metres més endavant, s’abandona aquest camí per seguir-ne un altre que travessa els camps de…

Situació Vestigis d’aquesta fortificació on s’evidencia l’aparell en opus spicatum ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades en un pujol sobre el poble abandonat de Peralba, que s’alça al vessant nord-oest de la serra de Sant Mamet, damunt de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG278514 La carretera que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga passa pel costat del poble de Peralba JBM Història Les primeres referències al lloc de Peralba corresponen a l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre…